David Bondia i Ramon Nicolau, pròrroga i penals en l’elecció del Síndic de Greuges de Barcelona

Pilar Malla va ser la primera Síndica de Greuges de Barcelona. Va ostentar el càrrec entre el 2005 i el 2010. Maria Assumpció Vilà la va succeir aquell any i, després de ser reelegida el 2006, consumeix el seu últim mandat, que s’extingirà aquest mes de juliol si no sorgeixen imprevistos. I la veritat és que n’han sorgit, almenys temporalment. L’objectiu és encaixar les peces a la recerca d’un successor elegit per unanimitat, però els jugadors, els partits polítics, estan dividits entre dos aspirants: David Bondia i Ramon Nicolau. Bondia és professor de Dret Internacional de la UB i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Va optar al càrrec de síndic sense èxit el 2016. Nicolau té un llarg recorregut com a gestor de serveis socials, a l’ajuntament i la Generalitat, i és exregidor del PSC a la capital catalana. Bondia és vist com el candidat de Barcelona en Comú (una cosa que ja li va passar fa cinc anys i que no el va beneficiar), tot i que també hi ha grups que li retreuen vincles independentistes. A Nicolau se’l considera el candidat dels socialistes catalans, cosa que és lògica atesa la seva vinculació prèvia. Votació no vinculant L’elecció de la figura del Síndic de Greuges de Barcelona està en mans dels grups municipals, ja que la votació popular i la defensa d’un aspirant per part d’entitats, que es van incorporar al procés, són elements simbòlics, no vinculants. Bondia va guanyar en vots, 1.414 contra els 410 de Nicolau, que es va imposar en adhesions d’entitats: 73, davant les 57 de Bondia. Els partits estan obligats més entesa de l’habitual, ja que les normes diuen que no n’hi ha prou amb la majoria absoluta en la votació de l’elegit per a aquest càrrec: es necessiten 27 dels 41 regidors, una majoria de dos terços. Malla va ser elegida per unanimitat, com Vilà en la seva primera designació. En la segona, el 2016, tots els grups van votar Vilà menys la CUP, que es va abstenir. La reunió prèvia Que aquestes votacions per unanimitat es repeteixin en el ple del 23 de juliol, en què s’ha de dirimir la designació, sembla molt difícil a priori, però fonts de diferents grups donen per fet que hi haurà desenllaç a favor de Bondia o de Nicolau abans del ple i que, per tant, hi haurà unanimitat. Segons aquesta versió, les cartes es posaran sobre la taula en la junta de portaveus del dimarts 20 de juliol. Si allà Nicolau o Bondia tenen un recolzament per part dels grups que sumen ja no els 27 vots si no un vot més que l’altre, serà el síndic, perquè la resta, el bàndol del candidat perdedor, acceptarà el resultat i canviarà la seva posició. Tot i que alguns grups no revelen les seves preferències encara, els recolzaments semblen clarament repartits gairebé al 50%. ERC va tenir com a primer preferit una de les vuit persones que van començar la carrera per ocupar la sindicatura, Jordi Giró, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya. Una vegada aquest es va quedar sense opcions, els republicans van optar per Bondia. Barcelona en Comú també té intenció de votar Bondia, amb la qual cosa aquest sumaria ja 20 dels 27 vots. El PSC manté el seu suport (vuit regidors) a Nicolau, que també té garantit el vot de Barcelona pel Canvi, és a dir, els de Manuel Valls, Eva Parera i el de la regidora no adscrita Marilén Barceló, integrada oficiosament al grup de l’ex primer ministre francès perquè no va poder fer-ho oficialment. Nicolau tindria, per tant, 11 vots. El fantasma d’un tercer nom Però és bastant clar que obtindria més recolzament dels grups constitucionalistes, que desconfien de Bondia, ja que regidors de diferents partits li retreuen com a pecats que ha defensat un referèndum sobre la independència i els indults dels polítics presos pel procés, tot i que d’altres també li retreuen vincles amb els comuns, i alguns, les dues coses. Si el PP i Ciutadans també voten Nicolau, aquest sumaria 16 vots. I llavors, els cinc de Junts per Catalunya decidirien qui és el guanyador a la junta de portaveus. Si els postconvergents opten per l’exregidor socialista, el resultat seria de 21 a 20 vots a la junta de portaveus. I Nicolau s’emportaria la victòria. En aquesta hipòtesi, no seria tan estrany que Junts votés al costat dels grups constitucionalistes. Entre altres coses, perquè està més lluny dels comuns que del PSC, amb qui va subscriure un pacte de govern a la Diputació de Barcelona. Si aquest escenari es confirma, Barcelona en Comú hauria deixat caure Bondia dues vegades en cinc anys. Una opció que sembla més remota és que es trenqui la tradició de l’acord previ i que per evitar una votació dividida es retardi el procés fins al setembre –cosa que requeriria ampliar el mandat de Vilà– o fins i tot que aparegui un tercer nom per desbloquejar la negociació.

David Bondia i Ramon Nicolau, pròrroga i penals en l’elecció del Síndic de Greuges de Barcelona

Barcelona en Comú i ERC recolzen el primer, el PSC i Barcelona pel Canvi prefereixen el segon i la resta es reserva la seva posició

Junts per Catalunya pot decantar la balança a favor de Nicolau, el candidat preferit pels grups constitucionalistes

El més llegit