El centre de Barcelona continua sense aconseguir la reactivació comercial

Quinze mesos després de l’inici de la crisi del coronavirus, un passeig pel centre de Barcelona deixa clar fins a quin punt la ciutat batega a dues velocitats. Una part d’aquest cor (a l’Eixample), així com la gran majoria dels barris no turístics, han recuperat les seves pulsacions, mentre que la ‘zona zero’ –el Gòtic i el Born– té encara en mínims les seves constants vitals. La recuperació progressiva del turisme encara no ha animat a tornar a l’activitat molts operadors que van tancar temporalment o definitivament. Com a resultat, diferents carrers icònics ofereixen el mateix paisatge de derrota que fa un any. Només a la de Ferran, que uneix la Rambla amb la plaça de Sant Jaume, continuen clausurats 35 negocis. La repercussió de la pandèmia ha sigut, des del minut u del confinament, molt més greu per a l’activitat comercial de Ciutat Vella que per a qualsevol altra zona de la ciutat. S’han evidenciat les conseqüències de la desertització veïnal d’algunes zones i de l’excessiva aposta pel filó turístic, que abans va esmorteir la crisi econòmica iniciada el 2008. Però el que semblava una mina infal·lible s’ha convertit, temporalment, en un forat negre. Les entitats comercials dels dos barris més afectats estimen encara que almenys un terç de la seva oferta segueix tancada. De vegades, els empresaris estan «a l’espera» perquè els resulta millor resistir tancats que assumir pèrdues pels quatre costats. En altres ocasions han llançat la tovallola definitivament, sense que de moment hi hagi gairebé relleus ni sensació que la purga vagi a millor, es tem Fermín Villar, president d’Amics de la Rambla. En aquest eix, que aquests dies es veu més animat després de mesos en blanc, calcula que el 60% de negocis ara estan oberts amb puntes fins al 70% de cap de setmana. La recorren, possiblement empatats, barcelonins i els pocs turistes que van arribant. Però el flux no arriba per nodrir tots els carrers i carrerons del centre que s’escampen cap al Gòtic. «El problema és que als residents de la ciutat els costa venir a gastar en restauració al centre, es queden per l’Eixample o al costat de les platges», opina. El retrat d’aquest estiu preocupa Barna Centre, la meca local del ‘shopping’ que s’expandeix des del Portal de l’Àngel, on desitjarien que el ‘reset’ postpandèmia sigui una oportunitat per tornar la mixtura d’oferta i de compradors al centre. Hi ha molta por que després de l’estiu moltes botigues ara obertes i pendents del turisme estival acabin tancant. Problema previ Reformular el model sembla una urgència quan abans per a molts no ho era, deuen pensar molts. Però Teresa Llordés, al timó de l’entitat, recorda que ja van donar l’alarma amb el seu últim estudi d’afluència, en el qual es detectava una perillosa evolució cap al monocultiu turístic de l’oferta i la demanda mentre que els autòctons semblava que desfilaven només de passada per l’eix. Pocs es paraven a comprar o a menjar a la zona. Ara és més evident que mai la necessitat de dotar la zona de nova activitat (no vinculada al visitant), coincideix en el diagnòstic la regidora de Comerç, Montse Ballarín, posant d’exemple l’edifici de Correus, per al qual es projecten usos diversos que van de les indústries tecnològiques als ‘coworkings’. Mentrestant, les persianes baixades en silenci o les que criden gràficament que estan en traspàs o lloguer es compten per centenars en aquests dos barris, molt més afectats i dependents del visitant que el seu veí Raval. A Ferran hi ha moltes més defuncions que botigues obertes (sobretot pel pes de l’hostaleria i els bars enfocats al viatger) i rebuig dels comerciants en la pròxima instal·lació de carrils bici que temen que es converteixin en un corredor de ‘riders’ amb menjar a domicili, però la situació amb prou feines millora a l’altre costat de Sant Jaume. A Jaume I aquesta setmana hi havia 17 negocis en desús. Fins i tot a Portaferrissa, més centrada en la moda, hi ha una desena de locals inactius. Per no parlar d’alguns estrets carrers que creuen en aquestes artèries, en molts casos fantasmagòrics, perquè ja arrossegaven fracassos abans de la irrupció del coronavirus. Només mostren certa normalitat un grapat de carrers més pròxims a la plaça de Catalunya. A l’altre costat de Via Laietana el balanç de baixes és semblant. Pocs tancaments a Argenteria o el passeig del Born, però incomptables al llarg de molts altres carrers, des de Flassaders a Sombrerers o Vidrieria, sense oblidar el sofriment de Princesa. «Hi ha pocs turistes i els que hi ha, venen a beure, no a gastar», diu el dependent d’una botiga de moda. Per Juan Carlos Arriaga, president de Born Comerç, aquesta és la rematada a l’any negre. D’unes tres-centes botigues del Born central, hi ha gairebé un centenar tancades en aquest moment, «però, tot i que alguns operadors voldrien aprofitar per venir, tenen por de la mala imatge del barri que estan donant els continus ‘botellons’ i la inseguretat», diu. I parla de tres robatoris violents en només 12 hores l’altre dia, entre furts i estrebades de bolsos quotidians, com també va denunciar fa uns dies l’associació del passeig de Gràcia. Altres amenaces El col·lectiu reivindica més mà dura per frenar les concentracions espontànies per consumir alcohol al carrer que es produeixen cada cap de setmana. Com Villar, tem que es converteixi en un fenomen enquistat, en un districte que ja pateix fa anys la pressió del viatger ‘low cost’ amb escasses motivacions més enllà de la diversió. Malgrat tot, Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta (que aglutina els eixos comercials més cèntrics) manté que les campanyes de promoció internacional en marxa i l’esforç per captar el viatger aspiracional, que ve atret per motivacions específiques vinculades a l’agenda cultural, la bona gastronomia, l’esport i els viatges de negocis, acabaran donant fruit en forma d’un turista de més qualitat. El peatge d’aquest estiu serà encaixar visitants seduïts (de moment) pels preus de demolició de l’hoteleria per reanimar la demanda. «Van obrint hotels (aquest divendres ja n’hi havia 185, que representen un 42,2%), però l’ocupació és encara baixa i amb prou feines es nota l’efecte al comerç del centre», avaluen des de Barna Centre. Tots els representants del sector coincideixen que la pandèmia era imprevisible i ha devastat els epicentres de moltes destinacions turístiques. «Això no es va poder evitar», diu Jené. En canvi, «sí que es poden controlar altres aspectes com les polítiques municipals de mobilitat», que, segons el parer de tots, està perjudicant el cor de la ciutat. Aproven la pacificació, però no «complicar tant l’accés» a molts compradors que arribaven d’altres municipis de la província. Tots sostenen que tancar de nou al trànsit aquest estiu la Via Laietana els caps de setmana seria letal per a la seva activitat. Promoció i compra de locals per rellançar-los

El centre de Barcelona continua sense aconseguir la reactivació comercial

La tornada gradual del turisme no evita que centenars de persianes continuïn abaixades a la ‘zona zero’ de la crisi comercial, a Ciutat Vella

El Born alerta que la recuperació s’està complicant per la mala imatge que projecta el barri a causa de robatoris i ‘botellons’

El més llegit