Una de les no poques cares invisibles de la pandèmia és què ha passat amb els centenars d’animals de companyia de les persones grans que han mort de Covid. ¿Què se n’ha fet? ¿Què se’n va fer, a més, durant les pitjors setmanes de la crisi sanitària, quan amb prou feines es podia sortir al carrer, quan es va començar a poder? ¿Qui se’n va fer càrrec? ¿On són? Hi va haver qui no va tancar ni un sol dia. Espais com el Jardinet dels Gats, protectora de referència a Ciutat Vella. «La pandèmia ens ha portat molts gats ‘sèniors’. Gats de 12, 16, 17 anys. Gats de persones hospitalitzades, malalts terminals... persones que ens demanen ajuda perquè les ingressaran i no tenen amb qui deixar el(s) seu(s) gat(s). Que ens demanen que ho tinguem tot preparat perquè quan morin algú pugui acollir la(es) seva(es) mascota(es). Nosaltres ens encarreguem de donar-li la tranquil·litat a la persona, dir-li que es pot morir tranquil·la. A nivell emocional portem molta càrrega...», explica Àlex Salvador, presidenta d’El Jardinet dels Gats. Un any després, encara al peu del canó, els gats ‘sèniors’ continuen arribant, però ara es troben, a més, amb una altra realitat.