Barcelona tenia una ordenança que fins a finals dels anys 70 obligava les comunitats a netejar el seu tros de vorera, de manera que l’ajuntament només s’havia de fer càrrec de les vorades i la calçada. També dels escocells, d’on els operaris de les escombraries, en grups de dues o quatre persones, retiraven les bosses que els veïns dipositaven cada nit. Perquè tot i que sembli que els contenidors són de tota la vida, la veritat és que no estan ni en edat de vacunació. Treure les escombraries és un d’aquests gestos sagrats, que de vegades fa mandra i d’altres serveix com a excusa per fer un volt. Però és molt més, perquè la gestió del rebuig és una manera més de donar corda al planeta. La capital catalana està en procés d’implantar la recollida porta a porta de residus. Es va començar el febrer del 2018 a Sarrià, on hi va haver queixes que van anar modelant el desplegament. Ara s’ha afegit una primera zona de Sant Andreu, i el pla ha generat una revolta molt més gran malgrat que el reciclatge s’ha disparat en només dues setmanes. El consistori no recularà però sí que s’avé a ajustar la mesura. Al carrer hi ha porqueria a deshora i residents que no s’aclareixen, però també hi ha gent convençuda que combrega amb la idea.