Plini el Vell, que malgrat el seu sobrenom va viure només fins als 56 anys, va morir víctima de l’erupció del Vesubi, i no perquè visqués a Pompeia, sinó perquè, en un error fatal, es va acostar a tafanejar quan el volcà, com la Rambla avui, amb els seus primers turistes com a avançament del núvol piroclàstic de maletes que s’acosta, havia despertat de la seva letargia. Quin millor moment que aquest, amb la meitat del parc hoteler de la ciutat en letargia, per a ramblejar de nou, per si és l’última ocasió per fer-ho com abans dels Jocs Olímpics i, de passada, pronosticar quin futur li espera aquesta mena de Gran Canal de Venècia barceloní quan acabi la pandèmia. Plini miraria les vísceres d’un pollastre. Per sort hi ha actualment mètodes més moderns (unes quantes trucades i un parell de cafès) per anunciar aquí, en aquesta crònica, que abans que acabi el 2021 hi podria haver tota una notícia bomba sobre la Rambla important per al seu futur.