Camines a les palpentes a la foscor més desubicat que Miguel Bosé en un centre de vacunació. No sembla que hi hagi calaveres llardoses al voltant, però palpes amb la mateixa esgarrifança que si fossis al temple maleït d’Indiana Jones. Poses amb esgarrifor els dits dins d’una caixa i... ¡¡aarg!!, ¿però què c...? Acabes de tocar alguna cosa viscosa. Al teu cap estàs tocant cervells de mico, el cau d’una serp, els arxius de ‘Sálvame Deluxe’. Hi ha qui ha estat tres minuts davant d’una caixa agafant-se un canell amb l’altra mà a l’estil dibuix animat posseït. «No hi ha res allà dins que jo no hagi tocat –t’intenta tranquil·litzar pels altaveus l’Ariadna, la teva guia sensorial d’avui. I continuo viva». Però al conèixer-la no et vas fixar si tenia tots els dits intactes. De seguida et confirmarà el que temies: que no tens nassos. Quan entris al taller de l’olfacte.