La Barcelona que emergeix després de la pandèmia té moltes més cadires i taules de bar al carrer que abans del març del 2020. Ha guanyat (per quedar-se) un miler de terrasses en plena calçada, i en total n’ha autoritzat més de 3.000 entre ampliacions o noves implantacions amb el propòsit decidit de preservar una activitat econòmica que no es podia portar a terme dins dels establiments a causa de les restriccions sanitàries. A instàncies del sector, l’esforç de l’ajuntament ha suposat salvar 1.875 llocs de treball. Però la màniga ampla municipal no ha arribat a tots els sol·licitants, de vegades per qüestions òbvies d’espai, i altres per criteris més subjectius que van de la intensitat d’ús a la convivència veïnal. Mig centenar d’operadors de 12 places i vies específiques s’identifiquen amb aquesta última situació i reclamen una enèsima revisió dels seus casos davant el que consideren «greuges comparatius» en un moment de gran fragilitat financera. Dues taules (el terme mitjà pactat) poden suposar, o no, arribar a tenir beneficis, addueixen.