La Barcelona que emergeix després de la pandèmia té moltes més cadires i taules de bar al carrer que abans del març del 2020. Ha guanyat (per quedar-se) un miler de terrasses en plena calçada, i en total n’ha autoritzat més de 3.000 entre ampliacions o noves implantacions amb el propòsit decidit de preservar una activitat econòmica que no es podia portar a terme dins dels establiments a causa de les restriccions sanitàries. A instàncies del sector, l’esforç de l’ajuntament ha suposat salvar 1.875 llocs de treball. Però la màniga ampla municipal no ha arribat a tots els sol·licitants, de vegades per qüestions òbvies d’espai, i altres per criteris més subjectius que van de la intensitat d’ús a la convivència veïnal. Mig centenar d’operadors de 12 places i vies específiques s’identifiquen amb aquesta última situació i reclamen una enèsima revisió dels seus casos davant el que consideren «greuges comparatius» en un moment de gran fragilitat financera. Dues taules (el terme mitjà pactat) poden suposar, o no, arribar a tenir beneficis, addueixen.
Efectes de la pandèmia
Bars de Barcelona que no han guanyat terrassa denuncien greuges comparatius
Operadors d’una dotzena de places i eixos on no s’han autoritzat noves llicències ni ampliacions consideren que l’ajuntament ha aplicat criteris subjectius
El consistori replica que ha buscat la «màxima flexibilitat» tenint en compte les premisses dels districtes sobre sorolls, convivència i intensitat d’ús