L’escassetat de recursos econòmics, de sacerdots i de fidels en algunes parròquies ha impulsat l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, a proposar una reorganització de les 208 parròquies de l’arxidiòcesi a l’estil de la que va fer Milà (Itàlia) per agrupar les esglésies en «unitats pastorals».

El president de la Conferència Episcopal Espanyola, que ha topat amb les resistències d’algun rector que no vol perdre la importància de la seva parròquia, ha posat a debat un esborrany del projecte per crear 48 «comunitats pastorals», és a dir, fer agrupacions d’entre tres i sis parròquies per mancomunar serveis i optimitzar recursos.

«No es tracta de tancar les parròquies», han explicat a EFE fonts de l’arxidiòcesi, que asseguren que el pla, si s’aprova definitivament, s’implantarà gradualment, sense grans estridències i buscant sempre el consens.

Procés de debat

Omella va encarregar abans de l’inici de la pandèmia a una comissió mixta que redactés un document de treball sobre «una reestructuració/remodelació parroquial diocesana», un esborrany que està acabat i que ara ha sotmès a estudi en tots els nivells diocesans: Consell Episcopal (bisbes i vicaris episcopals), arxiprestats, consells del presbiteri i pastoral diocesans, les parròquies i els seus consells.

Una vegada tothom hagi opinat, el cardenal tindrà l’última paraula per implantar-lo, «però no serà una ordre tancada, sinó un procés llarg, sense que cap rector sigui reemplaçat», remarquen les fonts de l’arquebisbat, que recorden que la idea ja rondava pel palau episcopal des de fa temps, tot i que la crisi de la Covid ha accelerat el seu estudi.

Un portaveu oficial de l’arquebisbat ha negat a EFE taxativament que el document proposi passar de les 208 parròquies a tan sols 48, tot i que admet que el pla podria suposar la supressió d’una desena de centres de culte, que encara no estan concretats. «El que es pretén és precisament reforçar la presència pastoral, adaptant-la a les necessitats actuals i futures, tal com s’ha fet en altres diòcesis, com la de Milà, amb bons resultats», han assenyalat les mateixes fonts.

La proposta suggereix agrupar totes les parròquies de l’arxidiòcesi en 48 ‘comunitats pastorals’, cada una amb entre tres i sis esglésies al voltant d’una parròquia central d’un barri o comarca i un rector que coordinarà la comunitat.

«Algunes parròquies estan infrautilitzades, el que es pretén és especialitzar-les i que no hi hagi dues esglésies en un radi d’un quilòmetre que ofereixin els mateixos serveis», segons l’arquebisbat, que posa per exemple el cas de tres parròquies d’un mateix barri que celebren les tres misses en dia feiner amb una assistència d’una desena de fidels en cada una.

«Seria més òptim que només una de les tres, si són a prop, fes una missa centralitzada, i en comptes d’una desena de fidels en tindria una trentena», argumenten les fonts consultades.

També passa el mateix amb el repartiment d’aliments a les persones necessitades, la formació o les catequesis, en què cada una de la parròquies que formen la comunitat pastoral podrien especialitzar-se i no dispersar els esforços fent totes de tot.

«Es pretén també reforçar el treball en comú i la sinodalitat de sacerdots, laics, religiosos i diaques. Actualment es fa més difícil que totes les parròquies puguin oferir tots els serveis, amb perjudici de l’evangelització i les prestacions actuals», afegeix la mateixa font.

Apressada per la progressiva secularització, és habitual a tot Espanya, sobretot a les zones rurals, que un mateix sacerdot catòlic hagi d’atendre diverses parròquies, de vegades, més d’una dotzena.

«La voluntat de presentar un estudi previ, que s’ha cuit a foc lent, sobre una eventual reorganització diocesana és obtenir una millor distribució dels recursos pastorals per obtenir la màxima eficàcia pastoral i un adequat sosteniment de les unitats pastorals», remarca el document proposat.

Al conèixer-se el document, alguns rectors han temut perdre competències, però des de l’arquebisbat adverteixen que cap rector perdrà el seu lloc sinó que s’esperarà a la seva jubilació per anar sent substituïts per vicaris, que treballaran dins de la comunitat pastoral amb un rector coordinador.

L’Arquebisbat de Barcelona, que aconsegueix des de fa anys mantenir un equilibri econòmic, reconeix que han baixat els donatius d’almoines i que la taxa de contribuents que marquen la ‘x’ de l’Església en la declaració de la renda és baixa a Catalunya, però, en canvi, a la diòcesi de Barcelona la quantitat aportada és la segona després de Madrid.