Reduir l’amplada d’un carril posa el conductor en alerta. No fa falta que l’obliguis a reduir la velocitat, ho farà perquè el seu instint de protecció li diu que això ja no és el que era, que ja no pot córrer com abans. L’urbanisme, el disseny de la ciutat, és en el fons la principal invitació o impediment per trepitjar l’accelerador més o menys del compte. Pensin en el carrer Aragó o Balmes. Passa el mateix en sentit oposat, a la superilla de Sant Antoni, per exemple. La DGT acaba de canviar el reglament de circulació perquè la majoria dels carrers tinguin la velocitat limitada a 30. Barcelona no l’afecta en excés perquè aquesta norma ja s’aplicava des del 2007 després d’una modificació de l’ordenança que regula la mobilitat en la via pública. Una altra cosa és que la gent en fos conscient. Però més enllà de normatives, després hi ha la realitat, perquè en un mateix recorregut et pots tornar boig amb l’embragatge: la capital catalana té fins a vuit limitacions de velocitat diferents.