-Agafar el relleu del pare Manel... caram. Sí, caram. En cap moment he construït el no i això és important. Sentia que hi havia de fer i que ho volia fer i he notat el suport de tothom. Amb tota la humilitat i sabent que jo no soc ‘el Manel’, assumeixo aquesta responsabilitat amb l’honor de voler fer les coses bé, de sentir que som hereus d’una llibertat, que és la del Manel, que sempre em deia: «Sandreta, facis el que facis, estarà bé si creus que ho has de fer». Ell es devia a la seva consciència i aquest és el llegat que vull agafar. Ell confiava molt en mi. Carles [Flavià] sempre deia que semblàvem un matrimoni. Ens estimàvem, ens barallàvem... I és que el Manel era un Quixot.