Torna el ‘botellon’ a Barcelona, un error garrafal

Barcelona ha reinventat el ‘botellon’. Per ser més exactes, l’ha coreografiat. Divendres a la nit i, sobretot, dissabte, la Guàrdia Urbana, amb maneres exquisides, això sí, va pasturar uns 9.000 bevedors pels voltants de les platges de la ciutat, amb el Born, antic lloc de justes medievals, com a punt de partida i final. No era imprevisible que així succeís. Decretat el final de l’estat d’alarma i amb l’oci nocturn encara tancat, era fàcil de preveure que això podia passar, que la Guàrdia Urbana s’hagués de reinventar en una mena de Concejo de la Mesta per transhumar joves i alguns tabolaires ja més madurs d’un costat a l’altre, no a la recerca de pastures, sinó de llauners. El ‘botellon’, fenomen molt contingut a Barcelona abans de la pandèmia en comparació amb altres ciutats d’Espanya, ha tornat. En tots els significats de l’expressió, és un error garrafal. ¿De qui? La màxima atenció mediàtica, la qual cosa és natural, ha estat centrada aquest cap de setmana i l’anterior en els punts de màxima afluència, en aquestes reunions de desenes i de vegades centenes de sobrebebedors de la pandèmia, però, a més de ‘botellons’ hi havia petites ‘botellonets’ en parcs i places de bastants més llocs de la ciutat, recòndits de vegades, perceptibles només pels veïns, perquè el soroll els delatava, llavors, potser, de problemes que creixeran en les pròximes setmanes per molt que reobrin els locals d’oci. És un possible pronòstic. Les càmeres han buscat preferentment per omplir els informatius el suposat prototip d’aquest jove indiferent al que encara succeeix als hospitals. Han fet, tot cal dir-ho, un gran servei. Han documentat, més enllà del problema d’ordre públic, que la paraula «llibertat» pateix des de fa anys, i no per culpa d’aquests joves que beuen, un ‘xoc’ polisèmic que pot ser que no se salvi ja ni amb els més eficaços antibiòtics del sentit comú. Algun estudiant de politologia o filosofia podria construir una tesi doctoral de ‘cum laude’ si estirés el fil del dit davant les càmeres aquestes nits. Sens dubte, no semblaven pel seu verb, com diria Hitchens, tocats per «la musa del glop». Madrid, un referent També, en la recerca d’aquest retrat robot del suposat protagonista d’aquestes nits de conga i desenfrenament, ha despuntat la figura del francès que fuig del confinament del seu país, una cosa habitual a Madrid en dates recents i que ara es desencadena a Barcelona, una ciutat amb un parc d’apartaments turístics molt més gran que el de la capital, on, recordi’s, es va descobrir no fa gaire que en origen i a través d’internet es llogaven els pisos com a part d’un ‘pack’ en el qual hi havia organitzades per endavant les gresques, a més dels bitllets d’avió. Mai està de més posar-se en el pitjor. És l’obligació del bon polític. Amb tot, aquestes dues nits i el cap de setmana anterior cal reconèixer que han sigut plàcides si es té present que aquests últims anys la ciutat s’ha subscrit a la bronca amb qualsevol excusa per a gran alegria del gremi de fabricants de contenidors d’escombraries. Que la Guàrdia Urbana s’hagi enfundat el guant de seda i no el de cuir sembla haver sigut una correcta decisió. ¿Fins quan? La terrassa, aquesta vacuna A Madrid, només per comparar, la policia ha decidit combatre aquest mateix problema amb el bloc de sancions, 877 multes ha imposat des de dijous passat. Barcelona camina amb un altre pas. Lògic, perquè aquí no s’ha practicat l’ayusisme. Però, explica un agent amb un quart de segle d’experiència, del qual el seu nom quedarà en secret, que el que s’ha vist aquest cap de setmana pot ser que sigui només la inseminació d’un monstre. Diu que qui cregui que amb la reobertura dels locals d’oci la transhumància acabarà a l’estable està molt equivocat. La patronal de la restauració i l’oci nocturn, Fecasarm, ja ha sortit al pas per oferir els seus negocis com a «aliats estratègics imprescindibles i com a mur de control contra de les activitats il·legals per combatre el caos, l’anarquia i el descontrol». Vaja, que volen reobrir. L’inqüestionable, no obstant, és que les terrasses, aquests dos dies, han funcionat com una certa vacuna contra el descontrol fins a les onze de la nit, però a partir d’aquella hora el desafiament a la prohibició, una cosa sempre molt temptadora quan s’és jove, ha sigut la nota dominant. La norma municipal prohibeix beure al carrer. ¿Quan sigui possible fer-ho a cobert, cosa que el coronavirus sens dubte desitja, què passarà? Pot ser, segons aquest mateix agent consultat, que el ‘botellon’ barceloní surti d’aquesta certa clandestinitat en la qual s’ha mogut aquests últims anys. N’hi ha hagut episòdicament en les bateries antiaèries del Guinardó i també en alguns paratges de la muntanya de Montjuïc. Ara de sobte preocupa l’expansió d’aquest fenomen com si fos una altra epidèmia. Les autoritats de moment diuen poc o directament callen. És l’anomenat ‘efecte Carmel’. Quan fa 16 anys es va enfonsar el Carmel com a conseqüència d’unes obres del metro mal calculades, les autoritats municipals van ser les primeres a acudir al lloc dels fets. Les obres eren un encàrrec de la Generalitat, però la crisi, per dir-ho pla, se la va menjar l’Ajuntament de Barcelona. Aquell precedent sempre pesa. Un exemple menor però sens dubte interessant de tot el complex que està per arribar és el del carrer Verdi. Des de fa dues setmanes, o sigui, fins i tot amb estat d’alarma, s’han produït conats de ‘botellon’ al voltant de tres bars de la part baixa del carrer, tota una anomalia en una via a què li va costar anys d’esforç convertir-se en un eix comercial entranyable. Sembla difícil que aquestes dues ànimes, la de Bacus i la de Mercuri, déu romà del comerç, puguin conviure en un espai tan reduït. Pot ser una de les conseqüències inesperades de la pandèmia. Parafrasejant parcialment Kingsley Amis, després de sobreviure ha arribat el sobrebeure. Semblaran coses inconnexes, però l’una i l’altra són, per sobre d’una responsabilitat col·lectiva, una tasca per atendre per part dels qui han pres les decisions polítiques aquest últim i estrany any, els mateixos que, per cert, han portat la paraula llibertat a l’uci. És el que remarca aquest agent que ha ajudat a construir aquesta crònica. Durant un any de confinament i toc de queda, ¿a ningú se li ha ocorregut predicar com havia de ser el retorn al carrer de nit?

Torna el ‘botellon’ a Barcelona, un error garrafal

Un any de confinament i de toc de queda i ningú ha planificat el dia O, el desembarcament de l’oci

El més llegit