El 4 de maig del 2020, el carrer de Consell de Cent va aparèixer parcialment de groc, per a sorpresa d’uns i coneixement d’altres. L’ajuntament, per boca de l’alcaldessa Ada Colau, ja havia avisat el 25 d’abril: la desescalada del confinament no havia de passar per la tornada massiva del cotxe a les llavors desertes vies de Barcelona. L’ocasió la pintaven calba. La necessitat d’aconseguir distàncies de seguretat entre vianants i l’imperatiu d’arribar a una mobilitat que no passés per atapeir el transport públic era l’oportunitat perfecta per accelerar la descontaminació de la ciutat i humanitzar-la. Més quilòmetres de carril bicicleta, menys carrils per al cotxe i més per al vianant. Poc després, al juny, va caldre donar espai a les voreres a les terrasses dels bars i restaurants. L’interior estava vetat. Pintura, blocs de formigó, pilons i barreres New Jersey. I així, de la nit al dia, els barcelonins van descobrir què era l’urbanisme tàctic i se’n van fer uns experts.