La Barceloneta reivindica els pisos de Joan de Borbó, 44 per a la gent gran

La taula està col·locada davant l’entrada principal de la finca, a pocs metres de la platja, davant els ostentosos iots del Port Vell, a l’altra banda del passeig de Joan de Borbó. Rere l’esquena de les quatre dones que conformen la taula una pancarta groga i blava, els colors de la seva bandera, firmada per la Comissió d’Habitatge de la Barceloneta, plataforma que impulsa la protesta, que compta amb el recolzament de nombroses entitats del barri i el districte. La seva petició és clara. Volen que els 18 pisos que es reformaran al 44-45 del passeig de Joan de Borbó, edifici de propietat municipal davant el qual parlen, es converteixin en vivenda digna per a la gent gran. Les veïnes –rere els micròfons aquest divendres totes són dones– comencen la roda de premsa recordant les 42 persones grans que van morir l’any passat a la Bertran Oriola, la residència de gent gran del barri. A part de per no oblidar-les –com diuen les samarretes de la plataforma de víctimes de la residència que porten alguns dels presents– la presència d’aquesta plataforma en l’acte cobra tot el sentit quan les portaveus veïnals ofereixen la següent dada: a la Barceloneta hi ha 235 persones de més de 85 anys que viuen soles, moltes en pisos petits i sense les condicions mínimes, dels que no poden sortir per no tenir ascensor. «Algunes de les persones grans que van morir a la Bertran Oriola no estaven malaltes com per ser en una residència, però hi eren perquè al barri no hi ha una alternativa de vivenda digna adaptada per elles», comencen l’explicació per argumentar la necessitat que el disputat edifici, que el consistori va comprar el 2015 per 3,7 milions a la Tresoreria de la Seguretat Social després d’una llarga reivindicació veïnal, sigui per a la gent gran del barri (2.597 veïns de la Barceloneta tenen més de 65 anys, 980 dels quals són dones). «Durant tota la pandèmia, quan des de la xarxa de recolzament els pujàvem el menjar, et convidaven a passar, perquè els fessis companyia, però no podies perquè tenies més menús per entregar», afegeixen per exemplificar, d’una banda, la soledat d’aquestes persones, doblement aïllades, i, per l’altra, la importància de la xarxa social del barri, malgrat la descomunal pressió turística i immobiliària que ha patit en els últims lustres. Un barri especial No són un barri qualsevol i ho saben. És obvi. Per les coses bones i les dolentes. Per això volen per a la gent gran aquesta finca, de sis plantes, que actualment té 14 pisos, un àtic i tres locals comercials d’entre 200 i 225 metres. «L’altíssima rendibilitat dels nostres quarts de casa, per llogar-los a turistes o persones d’alt nivell adquisitiu, ha fet que els preus del lloguer es disparin i que els veïns es vegin obligats a marxar a altres barris més econòmics, amb la pèrdua de la vida comunitària que això comporta i la conseqüent debilitació del nostre teixit veïnal, del que som», assenyalen aquestes veïnes per emmarcar la protesta. I ofereixen més dades: «Actualment, el preu del lloguer al barri, segons l’índex de referència del preu de lloguer de la Generalitat, és de 25,60 euros per metre quadrat, que pot arribar als 30,48 euros si el pis està reformat recentment (és a dir, 914 euros per un quart de casa)». La seva reivindicació, de fet, va molt més enllà que aquesta finca. «No volem ser un parc temàtic i no volem l’Hermitage», aprofiten per recordar els convocants de la roda de premsa (entre els quals hi ha el Moviment Veïnal la Barceloneta Diu Prou, l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Òstia, l’Associació Barceloneta Alerta i la Plataforma en defensa de la Barceloneta). Entre les alternatives que porten anys plantejant per guanyar vivenda està tornar l’ús de vivenda a les plantes baixes que des de fa uns anys es fan servir com a magatzems per als locals de restauració. Fonts municipals responen que totes les promocions públiques, ja siguin d’obra nova o grans rehabilitacions com és el cas, s’adjudiquen per convocatòries públiques entre les persones que figuren al Registre de Sol·licitants de Vivenda Pública de la ciutat. «El criteri territorial és un (el 25%), però en aquesta promoció, com en totes, es reservarà un percentatge també per a famílies monomarentals, joves, persones amb mobilitat reduïda, etcètera», defensa el consistori. Aquesta finca règia d’inspiració neoclàssica es rehabilitarà a través de promoció delegada –ho farà una entitat, no l’ajuntament– que encara no s’ha adjudicat. «Encara falta, doncs, dissenyar el projecte definitiu i iniciar la rehabilitació, un temps durant el qual s’escoltaran i atendran les necessitats i inquietuds dels veïns de la Barceloneta respecte d’aquest edifici», acaba apel·lant al diàleg la mateixa veu municipal.

La Barceloneta reivindica els pisos de Joan de Borbó, 44 per a la gent gran

La finca règia, formada per 14 pisos, un àtic i tres grans locals comercials, va ser adquirida pel consistori per 3,7 milions després d’una llarga reivindicació veïnal.

El més llegit