«Allà Porcioles va fer les coses ben fetes». Tot i que sembli mentida no és un oxímoron sinó una realitat palpable. Allà és Montbau. El barri que entre el 1958 i el 1964 es va aixecar del no-res a la falda de Collserola. Per a això, l’alcalde franquista per excel·lència, el mateix que va impulsar La Mina o Ciutat Meridiana, per posar dos exemples del que no s’ha de fer en urbanisme, i el mateix que no va tenir objeccions en carregar-se el modernisme cantoner de mitja Eixample o criticar la ciutat amb les antiestètiques remuntes, no va escatimar recursos intel·lectuals a Montbau. El resultat va ser «un barri on no només es van construir vivendes excel·lents sinó també es va construir ciutat» i un barri que és «un gran exemple de relació entre hàbitat, o sigui territori, i habitant, o sigui societat». Afirmacions, totes, de Fernando Marzà –també les lloances a José María Porcioles: «En aquest cas ho va fer bé, si no es reconeix això, es perd tota credibilitat respecte al que va fer malament»-, comissari de l’exposició sobre la creació de Montbau que desplega el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Coac) amb plans dels seus arquitectes i fotografies d’Oriol Maspons, Manolo Laguillo i Joan Martí.