Les cues per beure que tot just fa dues primaveres es feien davant l’animada barra d’un bar o d’una discoteca s’han traslladat a la tarda als supermercats i colmados més pròxims a places amb ambient o platges. Només que abans el client pagava per una copa ben servida, i ara s’emporta un ‘pack’ de sis llaunes de cervesa o una ampolla d’algun licor per compartir a morro o en vas de plàstic. Les dures restriccions horàries que viu l’hostaleria catalana des del mes d’octubre han portat al límit econòmic centenars de negocis, en especial Barcelona, sense aconseguir complir amb l’objectiu d’aniquilar la socialització i el presumpte risc de contagis. Els brindis es fan –cada vegada més, amb el bon temps– als carrers, sense que la policia local doni l’abast per erradicar-los. La crisi de la restauració local des de la pandèmia i l’evident cansament de la població (jove i no tan jove) han fet fins i tot que l’ajuntament esmoli el seu discurs per exigir que es restableixi l’obertura a la franja del vespre, una cosa que el Procicat estudia i podria avalar aquesta mateixa setmana.