Una vida en tovallons de paper, a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris

Els escassos centímetres quadrats de cada una de les làmines que pengen de les parets de la sala d’exposicions de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris donen molta més informació de la que a primera vista podria semblar. A més del nom de l’artista, en aquest cas, tot homes, la majoria estan datats, tots entre les dècades dels 50 i els 60 del segle passat. Tots van ser, a més, realitzats a Barcelona, dins dels murs –aquí això de murs és literal– de l’Institut Mental de la Santa Creu, imponent residència psiquiàtrica que durant anys va ocupar bona part dels terrenys de la Guineueta. Els artistes que firmen aquesta exposició coral eren interns del centre, conegut per tots com el Mental i no van ser pintats en tallers dirigits com els que s’organitzen actualment, sinó que van ser realitzats com a forma d’expressió espontània per part dels interns. En un dels dibuixos –un d’aquells que es grava al cervell–, un gos treu amb el morro una nena de l’aigua. Totes les obres exposades, i algunes que no han cabut a la mostra, van ser rescatades del terra del Mental l’any 1987, abandonats al lloc després del tancament de la centenària institució, reconvertida –els mòduls que queden drets de l’aleshores immens complex– en la seu del districte i la biblioteca de Nou Barris. Qui va rescatar tot aquesta valuosa obra és Mercedes Hidalgo Rebollo, extreballadora del psiquiàtric de la Guineueta i posteriorment del centre de dia Pi i Molist, fins a la seva jubilació; responsable del Memorial per a la Recuperació Històrica del Mental a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i comissària de l’exposició ‘Dibuixos. Darrere els murs del mental’, a l’arxiu fins al 28 de maig. La inauguració de la mostra, el passat 15 d’abril, va servir també per presentar el tercer volum del preciós projecte ‘Enciclopèdia de la vida’, dedicat a Manuela García, que durant anys va ser interna del centre. Un llibre escrit de pròpia mà de la dona, nascuda a La Carolina, Jaén, el 15 de març de 1931 i morta a Barcelona el 5 de maig del 2020, sense arribar a veure’l publicat. A l’última pàgina del volum –escrit en tovallons de paper que l’activista per la memòria del districte Arnaldo Gil Albacete ha enquadernat també a mà amb les mateixes i ingents dosis de paciència i carinyo–, la Manuela advertia: «todo esto guardarlo vien que será mi istoria pa cuando me muera dentro de poco». Així va ser, i així ho van fer. Gil Albacete va poder cosir un a un tots aquells tovallons degudament numerats per la mateixa Manuela gràcies a l’afany d’Hidalgo Rebollo, que, aprofitant que sabia que a la Manuela li agradava molt escriure, li va demanar que escrigués la seva història. I així ho va fer, de la manera que li va sortir: en paper de cuina. «Al Mental vaig veure el cel obert. Aquella tranquil·litat, sense el soroll de les màquines i corrent com una boja i gairebé sense menjar. Al Mental hi havia un bar molt gran, un teatre i molts jardins. El central era preciós amb molts bancs», recorda la dona al tovalló número 11. Records del Mental, bons, en el seu cas, al contraposar-los amb els de la fàbrica tèxtil a Virrei Amat en la qual va treballar des dels 18 anys fins als 37, quan es va descompensar i va ingressar per primera vegada. «19 anys treballant a la fàbrica a preu fet fent mil esforços cada dia de ronyó», rememora la Manuela al tovalló número 7. A més del llibre original, amb els tovallons, que es pot consultar a l’Arxiu, aquest ha editat una reproducció en format revista dins de la seva col·lecció ‘Petit Arxiu’. Els records de la Manuela, com els dibuixos penjats a les parets, formen part de l’arxiu del Memorial per a la Recuperació Històrica del Mental, nascut l’octubre del 2012 arran de l’emprenyament d’Hidalgo Rebollo, que, al jubilar-se, va veure que a l’actual seu del districte –el que queda dempeus del Mental– no quedava res que reivindiqués la història d’aquell espai que durant un segle –entre 1889 i 1987– va ser Institut mental de la Santa Creu i de Sant Pau, amb capacitat per a 700 persones. Va anar a alleujar-se a l’Arxiu Històric, del que ja era sòcia, on li van donar tota la raó i la van animar que posés fil a l’agulla. Així ho va fer. Jubilada com ja estava, després de tota una vida dedicada a la salut mental, va decidir fer un cop de cap, i en aquests anys ha fet una feina descomunal. Entre els seus objectius hi havia recuperar la memòria oral de les persones que van estar internes, una cosa que apressava perquè la gent cada vegada era més gran. Així va néixer la biografia de la Manuela. Renovació de la psiquiatria Hidalgo Rebollo va entrar a treballar al Mental el 1972, acabada de llicenciar en Psicologia, tot i que la van contractar com a cuidadora de nit. «Vam entrar un grup de professionals joves, universitaris i d’esquerres, per implantar la reforma psiquiàtrica», explica. Un canvi en la mirada cap a la salut mental en el qual, 40 anys després i ara des del carrer, encara treballa. Un altre dels objectius del Memorial del Mental és continuar treballant contra l’estigma i donant a conèixer els serveis de psiquiatria comunitària existents al districte.

Una vida en tovallons de paper

Mercedes Hidalgo Rebollo va rescatar el 1987 del terra del vell psiquiàtric de la Guineueta, en aquell moment desmantellat, carpetes i caixes allà oblidades.

El contingut d’aquestes forma part de l’exposició ‘Dibuixos. Darrere els murs del mental’, fins al 28 de maig a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.

El més llegit