El Kamal somia ser matemàtic. S’aixeca cada dia a les set del matí per anar a la parròquia de Santa Anna a esmorzar. Cafè amb llet i magdalenes. Després va fins al gimnàs social Sant Pau a dutxar-se i arreglar-se, i sol menjar al centre de dia Dar Chabab, la casa dels joves, espai per a nois sense llar gestionada per la Fundació Sant Pere Claver al Fort Pienc. Explica que va arribar a Europa el dia en què feia 18 anys. Al Marroc solia ser sempre el primer de classe. O el segon. A Barcelona, recull ferralla per sobreviure, i sempre que pot s’acosta a la biblioteca a agafar algun llibre amb el carnet d’un amic. La seva història, i la seva cara, és una de les 30 del projecte ‘30 dies, 30 històries,’ de la fotògrafa Laura Abad Torrent. Una mena de compte enrere artístic, però també rebel. Trenta són els dies que té el mes d’abril i els dies que quedaven quan va començar la campanya per a la nova data de desnonament de l’emblemàtic enclavament en què un miler de persones com el Kamal han trobat refugi durant els moments més crus de la pandèmia.