El granger dels terrats de Barcelona

Intentar perseguir aquest home per casa seva hauria de ser considerada una activitat de risc. Té 65 anys, però s’enfila per les parets amb lleugeresa de Spiderman. En versió agrícola: fins amb 30 quilos de terra a l’esquena. Puja i baixa amb rutina de pagès 51 esglaons i dues escales de mà que causen més vertigen que el gronxador de la Heidi. No, a ningú se li ocorreria dir que les seves verdures no estan a l’altura. Ell cultiva entre teulades. Ets a Gràcia. Sembla més aviat una al·lucinació ecosostenible. Hi haurà 50.000 cucs al jardí fent compost. Diversos grapats de verdures assecant-se al rentaplats. «Per falta d’espai», s’excusa l’agricultor urbanita. No t’ofenguis si et diu que li importa un rave. És que li importa de veritat. Un pagès passaria més inadvertit en aquestes terrasses que Íñigo Errejón en un parvulari. Aquí dalt han crescut blatdemorars que podrien amagar almenys un parell de ‘Los chicos del maíz’. «¡Mira!», el Robert assenyala a discreció. A vista d’ocell, s’hi veuen enciams, patates, espinacs, porros, maduixes de bosc. Faves, faves, faves. «Gira i estira», et convida a recollir. Hi haurà més de 500 plantes domèstiques en cinc altures, calcula l’amo. En té 242 només d’enciam, diu amb precisió d’Excel. Aquest any espera collir-ne més de 150 quilos. «Potser podríem fer vi negre als terrats», riu mentre recol·loca una parra entre teulades. «És un dels horts en terrats més ‘cool’ que he vist». Això és molt dir venint de Kevin Espiritu (Epic Gardening, a les xarxes). És un mític ‘influencer’ amb aixada: té més d’un milió de seguidors només a Youtube. El seu vídeo d’aquest hort barceloní portarà més de 60.000 visualitzacions en total. View this post on Instagram A post shared by Epic Gardening (@epicgardening) «El granger al terrat». Així es fa dir el Robert a Instagram. «The farmer on the roof». És el seu nom original en anglès, és novaiorquès. Quan vivia a l’Àfrica –justifica la seva etiqueta-, va criar galls dindis, porcs, una vaca, moltes gallines. Ara l’únic animal que es passeja per la seva granja de Gràcia és més propi d’El llibre de la selva: el pitó de la seva filla. De moment. Espera tornar a tenir gallines. «He de parlar amb els veïns», somriu. És impossible xerrar amb ell menys d’una hora. La seva vida és plena d’«és una llarga història». Robert L. Strauss, 65 anys, escriptor jubilat. Somriure perenne. Cul inquiet de manual. Es necessita almenys una biodramina per revisar el seu currículum. Va viure a Libèria als 70 sense electricitat ni aigua corrent. Allà es va enamorar de l’Àfrica. Va ser voluntari per al Cos de Pau. Anys després tornaria com a director al Camerun. Ha viscut a Califòrnia, Washington, Madagascar. Fins que la seva filla va complir 15 anys i la família va decidir mudar-se més a prop dels EUA. «Vam fer una llista de les coses que buscàvem i gairebé tot ho vam trobar a Barcelona: seguretat, més cultura, educació, un Liceu francès (l’idioma en el qual estudiava la filla). I aquí estem». D’això en fa 8 anys. Cultius amb vistes Va ser a San Francisco on es va enganxar a l’agricultura urbana, 25 anys enrere. Va començar en un terreny de 3 metres quadrats. Acabaria amb un hort de 2.000 a Madagascar. «Però no a sobre de la casa», riu. El d’ara sembla un laberint vertical. Puges uns esglaons i surts a una terrassa amb un centenar de testos. Grimpes una escala de mà i hi apareixen dues fileres de cultius amb vistes: 38 caixes plenes a vessar de verdor. Tornada a la casa, més esglaons, arribes a una altra terrassa de cultiu: 36 caixes més. I una altra escala de vertigen que cal enfilar si vols pujar a la parra, la del potencial vi negre de terrat. 50 caixes. En total, 30 metres quadrats de cultiu més 50.000 cucs fent compost al jardí. Acabes pujant escales amb més empenta que Rocky. ¿Quins productes creixen millor als terrats? «Aquí els pebrots són increïbles –detalla el Robert–. Les faves creixen molt bé. I estic content amb els tomàquets». També se li donen bé els porros, tot i que fa temps que a casa seva no en mengen. Els posen en gerros. «m’encanten les flors –explica-. I duren un mes». View this post on Instagram A post shared by Robert Strauss (@elgranjeroenlaazotea) Entan sols uns minuts, collim enciam per a una amanida generosa: 125 grams. El Robert el pesa, ho apunta a la seva llibreta, ho té tot en Excel. Ara les faves: 850 grams. «Acceptable». S’encongeix d’espatlles. «El que produeixo pot ser un 2% del que mengem. És molt poc». ¿Que per què estan tan de moda els horts urbans? «Un tomàquet és totalment diferent amb la calor del sol encara a dins –respon el pagès urbà‑. I sé exactament els elements que porta». ¿Desavantatges? «Virus, fongs, bitxos.» El Robert odia els ocells. «Ser orgànic –esbufega– significa estar constantment vigilant». Roba fertilitzant «A casa meva els cucs mengen molt bé», promet al descarregar al jardí una bossa de verdures podrides. Recull cada dia les escombraries de dues o tres fruiteries per convertir-les en fertilitzant natural. Té cinc cubicles per fer compost. L’any passat en va produir 440 litres. ¿Per què? «No ho sé dir-te», mou el cap. «m’alegra. Transformar escombraries –¡¡escombraries!!– en terra. Per mi és un tipus de màgia». Obre la primera galleda en i treu una camisa i uns texans rosegats. La seva dona li va dir que ja no podia portar aquesta roba ni un dia més, explica, i la va llançar al compost. Se suposa que és 100% cotó. «¿Has vist ara?». Per les butxaques dels Levi’s serpentegen els cucs. «Estan buscant monedes», riu el Robert. En uns mesos potser li creix algun tomàquet de marca. View this post on Instagram A post shared by Robert Strauss (@elgranjeroenlaazotea) A hores d’ara, el Robert és tot un green showman. Tant t’ensenya a Instagram com composta la seva roba com t’indica a quin sant resar «quan penses que mantenir el teu jardí és un dolor al cul». Sant Fiacre –va descobrir fa poc– és el patró tant dels jardiners com dels que pateixen hemorroides. ¿El seu objectiu? «Divertir-me –assegura–. Si alguna cosa em fa somriure, ho comparteixo amb els altres». Al maig participarà a l’ecofestival Les 48H d’agricultura i verd urbà. Farà una xerrada amb Joan Carulla, el pagès de terrat més veterà de Barcelona. «És increïble com està a la seva edat –97 anys–. Té més cabells que jo». ¿Això és que prova tenir hort a casa? «No ho sé, pot ser bo per a la salut –riu. Però Carulla té ascensor». View this post on Instagram A post shared by Robert Strauss (@elgranjeroenlaazotea)

El granger dels terrats de Barcelona

Aquí es cull amb magnificència. Robert L. Strauss cultiva entre teulades a Gràcia. Tindrà més de 500 plantes en cinc altures

És un dels horts urbans «més ‘cool’» que s’atalaia per les xarxes, donen fe els ‘influencers’ amb aixada

El més llegit