12 anarquistes camuflats des de 1939 al sostre d’una escola religiosa

Des que les germanes caputxines de la Mare del Diví Pastor van tornar a obrir les portes de la seva escola del carrer de Bailèn el 1939, milers d’alumnes, religioses, pares i professors han entrat en aquesta escola fundada el 1877 a l’Eixample passant just per sota dels noms de líders de l’anarquisme espanyol com Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Salvador Seguí, el Noi del Sucre. I continuen fent-ho. Els noms de 12 dirigents i militants històrics de l’anarquisme espanyol, alguns d’ells amb magnicidis notables a la seva esquena, són un record de la confiscació de l’escola MDP Bailèn per part de la CNT durant la Guerra Civil. Algun militant anarquista amb vena artística i experiència en arts decoratives va pintar els noms, amb una cal·ligrafia uncial medievalitzant que potser va ajudar que passessin desapercebuts, als dos teginats que decoren el sostre del vestíbul d’accés a l’escola. Un tractament gràfic que potser seria més propi de la imatgeria religiosa. Tot i que potser aquesta era la intenció, amb un sentit de l’humor una mica recargolat, dels seus autors. La selecció dels noms apunta a una certa intenció de plasmar un martirologi del moviment llibertari: tots ells havien mort a finals de 1936, la majoria ajusticiats pel botxí, tirotejats pel pistolerisme dels anys 20 o caiguts, al front o executats, durant el primer any de la guerra civil. També té màrtirs, en aquest cas en mans de les patrulles de la CNT-FAI, l’orde religiós, fundat pel beat Josep Tous (Igualada, 1811 - Barcelona, 1871) que gestiona l’escola des de la seva creació fa 154 anys. «Les germanes de la comunitat del carrer de Bailèn es van poder refugiar en cases de familiars i amics, o sortir cap a l’estranger, però tenim tres màrtirs de les comunitats de Sarrià i Premià», explica la directora de l’escola, Celina Prieto. Això no obsta perquètinguin clar que els noms dels 12 anarquistes han de seguir al seu lloc. «La història és la història i és la que és. Van deixar això i forma part de la història de l’edifici, és normal que es quedi allà, com també està aquí el refugi antiaeri». Que, per cert, apareix com el Refugi 1299 a la nova web del Servei d’Arqueologia de Barcelona, tot i que a la fitxa s’indiqui que no consta cap informació sobre ell. Però sí, és allà, i l’escola el mostra als pares en les jornades de portes obertes. Es conserven, a 15 metres de profunditat, una galeria, amb sis habitacions laterals, l’arrencada de dues més, tapiades, i tres accessos amb costerudes escales, només un dels quals accessible avui. Excavat a pic i pala, en els trams de sostre que no estan coberts amb volta catalana es veuen encara les marques de les eines dels qui el van obrir. A diferència de d’altres centres religiosos i convents, el MDP Bailèn no va ser incendiat: va ser convertit en dependències de la CNT i la capella, en magatzem, així que els rètols es van pintar directament sobre les bigues amb la decoració original de l’auster edifici dissenyat per l’arquitecte Ignasi Conrad Bartrolí, coautor també de l’Hospital Clínic. Desapercebuts Només que ningú s’adonés llavors que els noms eren allà explica que en el context de 1939 no fossin esborrats sense contemplacions. De fet, va ser quan l’escola va l’instal·lar uns focus fa uns 20 anys per destacar la multicolor decoració del sostre que les inscripcions van sortir per sorpresa de les ombres i van ser visibles més clarament. «Jo soc exalumna de l’escola, de l’any 1959, i mai em vaig adonar que eren allà –recorda la directora–, només es veien els dibuixos. Fins que un senyor em va dir un dia, fa uns anys, ‘¿encara els teniu aquí?’ Quan ho vaig mirar i me’n vaig adonar, em vaig quedar...». ¿Però qui són els 12 anarquistes citats? Alguns no necessiten presentació. D’altres necessiten una consulta a l’Enciclopèdia de l’Anarquisme per identificar-los. Buenaventura Durruti (Lleó, 1896 - Madrid, 1936). Després de les seves primeres activitats sindicals a l’UGT, Durruti s’afilia a la CNT el 1919. El 1922 forma juntament amb Juan García Oliver, Francisco Ascaso i Ricardo Sanz el grup Los Solidarios, partidaris de l’acció directa: fins al 1931 encadena atracaments a bancs, atemptats i exilis. Dirigent destacat del sector ‘faista’ de la CNT, encapçala una columna al front d’Aragó el 1936 i mor d’un tret accidental a Madrid, a on acudeix per col·laborar en la defensa de la ciutat. Evelio Boal (Valladolid, 1894 - Barcelona, 1921) Secretari general de la CNT el 1919. Autor d’articles firmats com ‘Chispazos’ a ‘Tierra y libertad’. Detingut a la Model, va ser deixat en llibertat i executat aplicant-li la llei de fugues el juny de 1921. Emilio García Tot i que el rètol ‘E. García’ pugui ser difícil d’adjudicar, possiblement es tracti d’Emilio García (Avilès, 1894 - Oviedo, 1936), sindicalista asturià conegut com Milión ‘el Bomberu’, caigut en combat el 1936 al lloc d’Oviedo al capdavant de la centúria llibertària que liderava. Francisco Jordán (Pinos Puente, 1896 - Barcelona, 1921) Secretari general de la CNT el 1916 fins a la seva detenció el 1917. Assassinat el juny de 1921 a Barcelona per pistolers de la patronal. José Alcodori (Pina de Montalgrao,1896 - Terol, 1936) Flequer, conegut com ‘Cap Gros’. Membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT. Detingut en diverses ocasions, va participar en un intent d’atemptat contra Severiano Martínez Anido i va ser condemnat per l’assassinat d’un confident. Va participar amb Ascaso en l’assalt a les Drassanes i va caure en combat a Muniesa l’agost de 1936. Michele Angiolillo (Foggia, 1871 - Bergara, 1897) Periodista anarquista italià, després dels processos de Montjuïc va decidir viatjar a Espanya per assassinar el president del Consell de Ministres, Antonio Cánovas del Castillo. El 8 d’agost de 1897 el va matar de tres trets en un balneari de Mondragón. Va ser executat al garrot aquell mateix any. Francisco Ascaso (Almudévar, 1901 - Barcelona, 1936) Va integrar amb Durruti, García Oliver, Jover i Ortiz el grup d’acció Los Solidarios i el 1931, Nosotros. Acusat per l’assassinat de l’arquebisbe de Saragossa, Juan Soldevila. Segueix a l’exili a Durruti. Secretari regional de la CNT a Catalunya el 1934, cau durant l’assalt a la caserna de Drassanes el 20 de juliol de 1936. Anselmo Lorenzo (Toledo, 1841 - Barcelona, 1914) Pioner de l’anarquisme espanyol. Membre el 1871 de la secció espanyola de la Primera Internacional, exiliat després de ser acusat en el procés de Montjuïc, col·labora amb Ferrer Guardia i participa el 1910 en la fundació de la CNT. Salvador Seguí (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923) Pintor autodidacte, impulsor de Solidaritat Obrera el 1907, organització predecessora de la CNT tres anys després, i del moviment ateneista. Secretari general de la CNT de Catalunya després del congrés de Sants de 1918, s’oposa a les faccions més violentes del moviment i busca la unitat d’acció amb l’UGT. El Noi del Sucre és assassinat per pistolers de la patronal el 1923. Pere Vandellós (... - Barcelona, 1921) Membre del grup terrorista Los Sin Nombre. La direcció moderada de la CNT rebutja col·laborar amb el grup el 1917. Empresonat per l’assassinat de diversos empresaris, queda lliure per falta de proves. Participa amb Ramon Archs en l’organització de l’atemptat contra Eduardo Dato. Executat el 1921 aplicant-li la llei de fugues. José Villaverde (Santiago de Compostel·la, 1984-1936) Secretari general de la CNT gallega entre 1931 i 1933, afí a la línia moderada i no-violenta de Peiró i Pestaña. Detingut el 1936, els revoltats li ofereixen liderar els sindicats falangistes. Rebutja l’oferta i és afusellat el setembre de 1936.

12 anarquistes camuflats des de 1939 al sostre d’una escola religiosa

Una escola de l’Eixample va ser confiscada per la CNT durant la guerra civil. Van decorar el sostre del vestíbul amb els noms de 12 líders morts del moviment llibertari i, ocults en la foscor, allà es van quedar Durruti, Ascaso i el Noi del Sucre

Les religioses consideren que es tracta d’un testimoni de la història del centre que s’ha de conservar, igual que el refugi antiaeri que es manté a 15 metres de profunditat a sota de l’edifici

El més llegit