Dir que Rosario Bravo, de 97 anys, havia pagat «religiosament» el lloguer de la seva vivenda de l’Hospitalet durant 723 mesos és quedar-se curt. Bravo, desnonada per una presumpta negligència el 19 de febrer, es va instal·lar al modest pis un llunyà gener de 1960 i des d’aleshores mai va deixar d’abonar la renda, fins i tot en moments en què confessa haver «passat gana». «El lloguer era sagrat, el primer». Tant que, 40 dies després del fatídic desallotjament, continua pagant puntualment (no li han perdonat ni un euro dels 350 que ara abona), malgrat no haver pogut dormir a la seva vivenda desvalisada en tot aquest temps. Allà, els estris perduts sumen almenys 23.000 euros (la llista creix cada vegada que repara en algun element desaparegut) i l’enorme mal moral encara s’ha d’avaluar. Per aquests, la família presentarà ben aviat demandes civils, mentre que ja ha denunciat penalment tots els actors d’aquesta intervenció judicial que va privar una dona gairebé centenària de la seva casa i l’ha deixat sense els seus petits tresors de tota una vida.