Que no només somriuen els llavis sinó també els ulls es fa evident, una altra vegada, aquest matí de dijous. Les mirades de les dones de La Llavor brillen d’agraïment i amor. No és la primera vegada que Núria Marcet visita l’espai i és precisament això el que afegeix emoció a la cita. Aquesta tan dolça com combativa nonagenària ja va ser aquí al desembre, coneixent el projecte i les dones que l’habiten, així que la visita d’avui és un retrobament en tota regla. És un dia especial i sembla que el sol ho sàpiga i brilli especialment per elles.Avui posen el seu nom, Llar Núria Marcet, al pis ubicat dins del centre, en el qual viuen dones amb necessitats específiques. Vivenda compartida per set dones d’orígens i edats diverses, amb una decoració austera però amb vista al mar i al bosc i situada davant la singular església de Sant Genís dels Agudells. Pis amb un nom que, des de dijous, rendeix homenatge a aquesta veïna del Gòtic de 91 anys i de cos fràgil però idees clares que ha fet de la defensa de la vivenda un dels motors de la seva vida en aquests últims anys: no es perd cap concentració per aturar un desnonament al seu barri, una família veïnal.