El ‘hub’ científic de l’Antic Mercat del Peix de Barcelona agruparà més d’un miler d’investigadors en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari en tres edificis que s’alçaran als terrenys que abans ocupava el mercat central del peix i a la construcció dels quals es destinaran 92 milions d’euros.
Es preveu que el nou complex d’investigació, ubicat al costat del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra i del Parc de la Ciutadella de Barcelona, es comenci a construir d’aquí un any, a l’abril del 2022, i que estigui finalitzat durant el primer semestre del 2025.
Aquest dijous, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Jaume Casals, acompanyats del delegat del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo, i del president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), Andreu Mas-Colell, han presentat el projecte de l’Antic Mercat del Peix en un acte presencial i telemàtic a Barcelona.
Tres edificis
L’espai on es construiran els tres edificis és actualment un aparcament públic a l’aire lliure propietat de l’Ajuntament de Barcelona i fins fa uns anys acollia l’antic mercat central del peix de la ciutat.
La comissió d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona ja va aprovar dimarts passat el Pla especial urbanístic i de millora urbana (PEUMU) per a aquesta zona, que suposa l’inici dels tràmits per a la construcció.
El complex disposarà de tres edificis més un aparcament subterrani i un espai en superfície lliure, i s’aposta perquè comparteixin els diferents espais d’investigació, com una espècie d’àgora científica i cultural.
Així ho ha explicat avui al mateix acte la tinenta d’alcalde d’Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, que ha precisat que s’ha previst la construcció sobre superfície d’uns 31.000 metres quadrats per als tres edificis previstos, mentre 15.300 metres quadrats més correspondran a l’aparcament subterrani, amb una edificabilitat total de més de 46.000 metres quadrats.
En el pròxim ple
El projecte arquitectònic consta de quatre espais diferents: un nou edifici del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), un altre de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE CSIC-UPF), un tercer de la UPF i l’aparcament, que construirà i gestionarà l’empresa Barcelona Serveis Municipals.
L’alcaldessa de Barcelona ha considerat que aquest ambiciós projecte, que s’emmarca en la iniciativa científica, cultural i urbanística de la Ciutadella del Coneixement impulsat pel consistori, és un «projecte de ciutat, que explica amb el consens del món de la investigació, i també polític».
El pròxim ple de l’ajuntament barceloní del dia 26 haurà de ratificar l’aprovació prèvia de la comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat sobre el pla especial urbanístic per a aquesta zona de la Ciutadella i convertir-la en definitiva.
Aquest pla atorga la titularitat pública i usos docents als equipaments que acolliran els tres centres d’investigació.
La inversió que es considera necessària per tirar endavant aquest projecte serà assumida per les parts: CSIC en el cas de l’Institut de Biologia Evolutiva i Generalitat en el del BIST, mentre la UPF compta amb el suport de l’Institut Català del Terra i sol·licitarà crèdits al Banc Europeu d’Inversions per construir l’edifici que ocuparà aquesta universitat.
Exploració interdisciplinària
L’Institut de Biologia Evolutiva, fundat el 2008, tindrà unes 120 persones integrades a 25 grups d’investigació que treballaran en un dels grans reptes científics: la pèrdua massiva de biodiversitat i la seva conservació.
El BIST preveu traslladar al seu nou edifici a l’Antic Mercat del Peix a uns 500 investigadors de més de 50 grups d’investigació, per explorar en malalties infeccioses, càncer i metàstasi, envelliment, tecnologies per al diagnòstic i monitoratge i nous enfocaments terapèutics.
Per la seva banda, la UPF vol dedicar el seu espai a la investigació interdisciplinària sobre el benestar planetari o «l’estàndard més elevat que sigui possible assumir de benestar per als éssers humans i no humans, i els seus sistemes socials i naturals al planeta», segons ha explicat avui el vicerector de Projectes d’Innovació, Josep Lluís Martí.