A principis del 2020, a Dani Blanes no li arribaven les 24 hores del dia per crear esdeveniments, liderar la producció artística de festes i muntatges en locals de moda, o portar un espectacle de flamenc amb 30 artistes a França. L’hostaleria sempre ha corregut per les seves venes, relata, a l’haver crescut en un restaurant familiar, organitzar després casaments i celebracions i treballar anys en l’oci nocturn. Però cap d’aquestes facetes valia ni un euro quan el confinament va aturar la seva vida laboral, ni cap va aconseguir aixecar el vol després, davant les fèrries restriccions a la socialització. Tampoc va aconseguir aliats quan va intentar enfocar el seu negoci entorn d’esdeveniments segurs, després de parlar amb proveïdors de mitja Espanya, recorda. «Em vaig anar gastant els estalvis, mentre plorava i veia que tot el que havia creat treballant s’enfonsava». Després de percebre només una ínfima ajuda com a autònom, va tancar una de les empreses i va reanimar l’altra a costa d’un crèdit ICO. Estava a un pas de reinventar-se o caure.