«Barcelona, Catalunya i Espanya tenen una ocasió única per tornar a tenir uns Jocs Olímpics. Això sí, els polítics s’han d’aclarir...». Aquesta frase que s’ha escoltat en diverses ocasions a l’Olympic House de Lausana per part d’executius i membres del Comitè Olímpic Internacional resumeix les opcions de la candidatura olímpica Barcelona-Pirineu per a l’any 2030. En el dia d’avui, hi ha marge per presentar-se, però a mesura que passen els dies augmenta el risc de quedar-se fora. No hi ha un rival destacat, no obstant, des que el COI pot concedir els Jocs en el moment en què una candidatura compleixi tots els requisits, existeix l’amenaça d’arribar tard. Una possibilitat latent fruit de les desavinences entre els nostres polítics. El membre del COI Juan Antonio Samaranch em confirmava aquesta setmana: «Barcelona ho té tot i tota mena d’estructures per allotjar uns altres Jocs, però la clau és que el COI entengui que existeix una voluntat popular de la societat espanyola, catalana i aragonesa».
Treballar a fons per la candidatura
Anem per parts. El setembre del 2018, un informe elaborat pel consultor del COI Gilbert Felli assegurava que, des del punt de vista tècnic, el projecte Barcelona-Pirineu era viable. Des d’aleshores, el president del COE, Alejandro Blanco, diverses institucions catalanes, el Secretari General d’Esports de la Generalitat, Gerard Figueras i un grup de professionals independents encapçalats per Pitu Cortada han treballat a fons per formalitzar aquesta candidatura. No obstant, el desgovern viscut durant els últims anys no ha ajudat. Tot i així, el darrer mes de juliol, i després d’infinitat de reunions, contactes i trucades, es va arribar a un principi d’acord entre el president del Govern, Pedro Sánchez, el president d’Aragó, Javier Lambán i el president de la Generalitat, Quim Torra. Va ser aquest últim qui va enviar una carta a Pedro Sánchez comprometent-se amb el projecte i per tal de tancar agendes per firmar, en tres parts, el mandat que necessita el president del COE. Setmanes després, Torra va ser inhabilitat.
Ara, tot segueix en ‘stand by’. El projecte Barcelona-Pirineus va néixer en temps de l’alcalde Jordi Hereu i l’únic que segueix al peu del canó sense desistir és Alejandro Blanco. Ha visitat en moltes ocasions Catalunya i Aragó i en més d’una ocasió s’ha carregat de paciència per evitar que tot saltés tot pels aires. «Avui els Jocs no són una prioritat, però cal adquirir un compromís o ens en podem penedir. Els Jocs Olímpics representen integració, bona imatge de país, llocs de feina, desenvolupament del territori...», em comenta Blanco. Del seu costat estan els empresaris, la societat civil, els sindicats, els esportistes, els dirigents esportius... Ells i bona part de la societat catalana ja ho va demostrar en un acte celebrat a Barcelona el setembre del 2019 i en el qual tots van reclamar unitat i sensibilitat als polítics. Saben que guanyar representaria un element de reactivació econòmica i social, i que donaria vida al Pirineu els 365 dies de l’any.
Arriba el moment decisiu
En els últims mesos s’ha parlat poc, però s’ha treballat molt. Des d’institucions tan rellevants com el Cercle d’Economia, amb el seu president, Javier Faus, implicat a fons, però amb discreció, o Foment, que, també en la figura del seu president, Josep Sánchez Llibre, s’ha abocat en el projecte, fins i tot la Cambra de Comerç.
En fi, que arriba el moment decisiu. Aquest dimecres va ser reelegit el president del COI, Thomas Bach, que sempre ha mostrat la seva simpatia per Espanya i, a Catalunya, per fi, hi haurà govern entre ERC i Junts. Dos partits que porten la proposta dels Jocs Olímpics al seu programa electoral. La pandèmia ho ha retardat tot, però el mateix Samaranch assegura que el 2022 es podria decidir la seu del 2030. Així que ningú pot adormir-se. Només falta que Pere Aragonès sigui proclamat president de la Generalitat, que truqui a Sánchez i que els dos, al costat de Lambán, firmin el seu compromís olímpic. No sembla tan complicat. De la resta ni es preocupin. El 1992 Barcelona va organitzar els millors jocs de la història. Ara, el propòsit és organitzar els jocs més sostenibles. En fi, està a les seves mans, senyors polítics. Això sí, actuïn ràpid o sortiran a la foto. Més ben dit: ¡quedaran retratats!