Noves vides (postpandèmia) a uns quilòmetres de Barcelona

«Des d’agost, només recordo dos caps de setmana en què no hàgim pogut dinar al jardí», explica Laura Asenjo, que encara es pessiga per reconèixer la seva nova vida postpandèmia, en una acollidora casa adossada de Sant Vicenç de Montalt. Juntament amb el seu marit, Lluís Taverner, i a unes quantes cases de distància, els seus amics Àlex Marimon i Montse Ortega formen part del creixent col·lectiu de barcelonins literalment exiliats a altres punts de la província poc després del confinament. «Això que ha passat ens ha fet trencar límits mentals sobre els nens, l’escola i la feina», afirma el Lluís, visiblement content amb aquesta reinvenció vital. El Maresme està sent una de les destinacions estrella d’urbanites àvids d’un canvi d’aires, que s’ha traduït en un descens de la població de Barcelona per primera vegada en l’última dècada. Ho certifica Maite Socies, de Finques Vives, especialista en la zona, després d’haver venut desenes de llars a aquestes i altres famílies barcelonines en els últims mesos. «Deien que hi hauria una altra crisi immobiliària, però des del confinament he venut fins i tot cases que ensenyava virtualment a famílies de Barcelona; hi ha una gran demanda en aquesta zona», relata, en al·lusió a les anomenades Tres Viles (Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres i Caldes d'Estrac), on també volen els pisos de lloguer, com està succeint per gairebé tota la comarca. «M’encanta creuar-me amb els nous veïns al poble i que em comentin que n’estan molt satisfets», explica la comercial. El Lluís i la Laura tenien una vida comuna forjada entre la part alta del districte de les Corts i Sant Joan Despí –«una extensió de Barcelona»–, de la qual recorden «despertar-se d’hora, estrès, sorolls i una hora de cotxe» perquè ell pogués arribar a la feina, a Granollers, i 35 minuts per deixar els nens, de 6 i 13 anys, a l’escola. Però l’aturada per la pandèmia va fer ‘reset’ als seus esquemes i van al·lucinar amb «la diferència» amb què vivien el confinament uns amics seus que ja vivien a Sant Vicenç. «Ells estaven molt menys afectats». Recerca després del confinament Aquesta recomanació va ser l’estímul per començar a buscar casa des de finals de maig a la zona, que, tot i ser de les més cotitzades i amb més renda per càpita de Catalunya, encara ofereix «cases pel mateix preu que un pis a Barcelona». El mateix va passar amb l’Àlex i la Montse, que ja tenien família a Caldetes i van optar per deixar el seu pis urbà per iniciar una nova etapa al costat del mar. «Vam veure que ens sortia més a compte una hipoteca aquí que el lloguer a la Bonanova, on ens quedàvem per l’escola», explica aquesta empresària, que ara aprofita al màxim el teletreball i només va a la ciutat dos dies a la setmana. El seu marit arriba més ràpid que abans al seu lloc de treball, al Fòrum, perquè ja no ha de creuar la capital catalana. «Ho vam veure clar en el confinament, quan buscàvem el sol des de la finestra», ara tenen jardí, terrasses i una piscina comunitària que disfruta el seu fill de nou anys. Perquè un factor decisiu per a aquestes famílies ha sigut l’escolar. «Hem deixat enrere escoles de pagament i amb més nens per classe», coincideixen, després de descobrir la força de l’escola pública en municipis petits ben gestionats. Els petits acudeixen al Sot del Camp, «a dos minuts a peu», un centre amb vista al mar que elogien per la seva qualitat i tracte personalitzat. «Són menys de 20 nens per classe, ningú és un número més», diu Taverner. El més gran també ha estrenat institut a quatre passes de casa. Els quatre parlen constantment de «qualitat de vida», integració en la comunitat residencial i serveis pròxims. Al·ludeixen a un ritme ‘slow’ en què la proximitat i la interacció familiar i amb amics és més fàcil, i la proximitat de Barcelona facilita altres serveis puntuals. Potser enyoren els avis, però els disfruten el cap de setmana amb una sensació «vacacional» per la proximitat de la platja.

Noves vides (postpandèmia) a uns quilòmetres de Barcelona

Centenars de barcelonins troben en la crisi sanitària un trampolí per deixar enrere la gran ciutat i buscar més qualitat de vida

El teletreball, la desconnexió temporal amb l’escola i l’ànsia d’una casa millor han tallat llaços amb la capital

El més llegit