La irrupció de les macrocuines alarma els veïnats de Barcelona

Fa uns quants anys, uns veïns de l’Eixample van deduir sagaçment que unes misterioses obres en un local del carrer de Bailèn desembocarien en un macrobordell de manual quan van veure descarregar un arsenal de bidets. Salvant les distàncies –la qüestió aquesta vegada va del plaer de la taula–, ara han sigut alguns residents de les Corts els que han descobert que la sortida gegant de fum que s’aixecava al carrer de Felipe de Paz era el primer pas per a una macrocuina amb almenys 40 cuines de lloguer. Un anunci en un portal immobiliari d’aquests muntatges de 18 metres quadrats de lloguer va completar l’equació que ha donat lloc a una rebel·lió veïnal al respecte. En pocs dies, la història s’ha repetit a Sant Martí, amb la mateixa alarma veïnal. La pandèmia que arruïna milers de restaurants catalans després de mesos d’horaris restringits (i sense sopars), està impulsant la cuina de qui elabora plats que es poden menjar a domicili. Molts des dels seus propis establiments convencionals, amb la persiana mig abaixada, però cada vegada més des de cuines situades a altres punts. El que ja era una clara tendència a moltes ciutats europees –inclosa Barcelona– en format individual, s’ha multiplicat, animat per la crisi sanitària i l’objectiu de reduir al màxim els costos fixos. Es tracta de cuines professionals que funcionen només per al ‘delivery’. Eliminant del procés servei, taules, cambrers, restaurant i experiència emocional, la cosa es redueix a l’essència: el plat, que es disfrutarà a casa del client final. A Londres va irrompre com a alternativa als caríssims lloguers i inversions que necessita un restaurant, de manera que emprenedors i fins i tot restaurants coneguts que no tenien capacitat física per desenvolupar l’opció a domicili van instal·lar fogons a soterranis, carrers deserts o fins i tot contenidors reciclats. D’aquí el nom anglosaxó, ‘dark kitchen’, tot i que també se les coneix com a restaurants virtuals o fantasma. Amb un creixement del 86% del ‘delivery’ a tot Espanya des del coronavirus i les restriccions, l’emergent negoci avança a noves dimensions a Madrid i Barcelona, entre altres ciutats. De fet, ja fa cinc anys que Coocció va ser pioner (casualment, també a les Corts) amb el seu concepte d’«incubadora gastronòmica» i cuina compartida per llogar a professionals per hores (des de restaurants a emprenedors –la seva primera motivació–) i per a càterings. També incorpora 11 cuines individuals, que en l’actualitat té llogades a Glovo per algunes de les marques que reparteix. És un espai d’uns 500 metres quadrats, que «compleixen totes les mesures sanitàries i legals» i no ha provocat mai problemes de convivència veïnal, explica el seu fundador, Xavi Carmona. ¿Qüestió de mida? No obstant, la nova alarma a les Corts i Sant Martí ha arribat amb els projectes d’altres promotors, de més envergadura i amb la consigna d’estalviar costos i recursos als operadors, alineant una cuina al costat de l’altra sota un mateix (i gran) sostre. Una dinàmica que aixeca dubtes sobre la seva idoneïtat a la trama urbana residencial pel seu caràcter gairebé industrial, segons els veïns afectats. A les Corts han penjat cartells pels portals per obtenir firmes en contra i alertar del suposat disbarat del negoci: «La macrocuina fantasma a més de ser un problema per al veïnat significarà el tancament de la majoria dels comerços», denuncien, amb recolzament de les associacions de veïns del Camp Nou, les Corts, Mejía Lequerica, Sant Ramon Nonat, l’avinguda Xile, la Zona Universitària i Salvem el Patrimoni de les Corts, entre d’altres. Totes les dades que aporten sobre el futur negoci procedeixen de la seva mateixa publicitat ‘online’, ja que el promou Cooklane, en un espai de 1.400 metres quadrats a poca distància del Camp Nou, on s’haurien instal·lat 40 cuines però hi hauria espai per a 120, denuncien. A l’anunci immobiliari (ja retirat) fixaven el preu en 2.600 euros mensuals per 18 metres quadrats. Els presumptes avantatges del projecte que pregona la firma, que no ha respost a les consultes d’aquest diari, són la flexibilitat i mínima inversió de temps i diners per muntar una proposta gastronòmica, sense la complexitat d’obrir un establiment i les seves respectives llicències, argumenten a la seva web. La distribució habitualment es fa des de plataformes de repartiment a domicili. La mobilització veïnal ha aconseguit que l’ajuntament paralitzés recentment els treballs a Felipe de Paz, 10, després d’haver-li concedit una llicència d’obres. Fonts municipals del districte apunten que aquestes no es corresponien amb el que havien declarat, per la qual cosa ara s’analitzarà el projecte d’activitat que presentin. L’àrea d’Urbanisme assenyala que el nou negoci no té pròpiament un epígraf, ja que l’ordenança municipal d’activitats (OMAIIAA) distingeix la de Plats preparats: obrador i cuina industrial per a elaboració sense servei al públic (que es va tipificar per a cuines centrals de restaurants o per a l’elaboració de menjar per a col·lectius (hospitals o escoles...), que en aquests moments seria la més equiparable. En el cas de Sant Martí, es tracta d’una gran nau al carrer de Puigcerdà, al costat del mercat municipal i blocs de veïns, amb uns preparatius que sí que acaten de moment el comunicat d’obres tramitat al districte, informa el consistori. Segons la informació de què disposen els veïns i que la seva promotora no ha confirmat, es tractaria d’entre 20 i 30 cuines inicialment. Aquest dijous han organitzat una reunió per reclamar més detalls del projecte i mobilitzar-se.

El més llegit