Les protestes ja no es mesuren en funció dels ferits. Es calibren segons els contenidors cremats. Barcelona ha tornat a cremar aquests dies, com ho va fer el maig del 2014 després del desallotjament de Can Vies, a Sants, o després d’haver-se conegut la sentència del judici del procés, l’octubre del 2017. Ara ha sigut l’empresonament de Pablo Hasél; i sempre amb aquest denominador comú del recipient urbà a l’epicentre de les barricades, un annex descontrolat a la legítima manifestació. Més enllà de la potser desmesurada preocupació que generen els contenidors, el que ha passat suggereix una reflexió sobre el rol que juga aquest element a la ciutat. Sobretot a Barcelona, on la batalla per la via pública, amb tan poc espai, és aferrissada.
MEDI AMBIENT
Anatomia del contenidor
Barcelona va camí de convertir-se en una ciutat sense gairebé recipients per a les escombraries. La idea és generalitzar el model de la recollida porta a porta i així alliberar l’espai públic
La capital catalana espera poder complir l’exigència europea i reciclar el 50% dels residus el 2025
A principis dels 80 es deixava la bossa d’escombraries al carrer. Ara es busca el mateix, però en versió selectiva
El consistori vol que les empreses es facin càrrec de tota la vida dels seus productes, des de la la fabricació fins a la seva posterior reutilització
Temes:
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- El somni olímpic frustrat pel franquisme