barcelonejant

Rosa dels Vents asseu Barcelona al divan

En una ciutat empatxada de dies històrics neix una col·lecció oportuna com un Alka-Seltzer, amb dos primers llibres, un dedicat a la ‘gore’ gatzara del 1835 i un altre a l’enigmàtica vaga de tramvies del 1951

Rosa dels Vents ha tingut la molt aplaudible idea de posar en marxa una col·lecció literària que ha subtitulat ‘Dies que han fet Catalunya’, una cosa així com estirar al divan psiquiàtric una ciutat, país o societat perquè rememori la seva vida, o sigui, aquells moments que han forjat el seu caràcter, les seves fílies, les seves fòbies i fins i tot les seves manies persecutòries. És un tipus de teràpia que ha tingut un notable èxit editorial en altres llocs on s’ha assajat, com Itàlia i França, i que aquí, coordinada per Agustí Alcoberro, aquest segell editorial acaba de treure de la impremta dos primers títols sobre la sempre desconcertant Barcelona, ciutat de pau, diuen ridículament alguns polítics, però en veritat una metròpoli abonada a la violència, per no dir directament el ‘gore’. En els dos pròxims paràgrafs, la prova del nou de tan gruixuda afirmació.