BARCELONEJANT

La Barcelona felina

Entitats animalistes tenen a càrrec seu 700 colònies de gats, criatures que fan del descans un art, i del menjar, una litúrgia

  • Les primeres colònies es van instal·lar a principis de segle després de diverses invasions de gats a cementiris

  • La llei diu que se n’han de cuidar els consistoris, però dona potestat per derivar-la a altres entitats

  • Les empreses, que feien de tot per deslliurar-se’n, ja s’han adonat que és millor conviure-hi

L’any 2000, un grup de gats es van fer forts al cementiri de les Corts. Fills i nets dels mixos abandonats pels barcelonins durant dècades van convertir el cementiri en un fortí. Aquell aixecament felí va obligar l’ajuntament a reaccionar. La tinenta d’alcalde Imma Mayol es va fer càrrec de l’assumpte com a responsable de la cartera de Sostenibilitat i Ecologia Urbana. Persones que van viure aquells temps asseguren, no obstant, que l’edil d’ICV no ho va posar fàcil, que no volia destinar diners públics a la missió. Però finalment va cedir i es van instal·lar les tres primeres colònies de gats: al cementiri de les Corts i Montjuïc i al parc de la Pegaso, al costat de la Meridiana. La idea era capturar-los, esterilitzar-los, tornar-los al carrer i donar-los menjar. Aquesta tasca està avui completament a les mans d’entitats animalistes que reben 140.000 euros anuals (seran 166.000 a partir d’ara) del pressupost municipal. I no, no són les boges dels gats, ni de bon tros; són les Senyores que estimen els gats.