Una altra botiga històrica en perill, i la Baixada de la Llibreteria, un pas més a prop de convertir-se en un carrer anodí, sense personalitat, franquiciat... una més d’aquestes travessies sense caràcter ni essència que tant abunden al Gòtic. Una via sense rastre de l’ecosistema comercial de què tant va presumir Barcelona abans de vendre-li l’ànima al turisme. Vaja, una Cardenal Casañas qualsevol. Ja que l’artèria que va batejar el prelat era una via amb encant fins que l’encant va anar-hi desapareixent víctima de l’especulació i la globalització. A la Baixada de la Llibreteria –abans ‘de la Presó’, nom que no agradava als veïns i per això el van canviar– encara no han arribat a la insubstancialitat del purpurat passeig. Encara hi queden establiments que li donen cert aire de carrer barceloní: a la pastisseria Colmena venen caramels artesans des del 1868; i al Mesón del Cafè serveixen la beguda que li dona nom –la millor de la ciutat, segons assegurava Pasqual Maragall– des del 1909; també ocupa plaça al carrer la cereria Subirà, que poca presentació necessita; i La Casa de les Sabatilles,establiment que des del 1950 posa confort als peus però la supervivència del qual perilla. No és una qüestió de rendibilitat comercial sinó d’amenaça de desnonament per cobdícia malvada.