La nova vida de la Boqueria

Cristina L., veïna de Sants, ha tornat a la Boqueria després de vuit anys d’allunyament voluntari. «L’última vegada que hi vaig ser em va costar 10 minuts arribar al segon passadís. Estava tan massificat que em vaig dir que mai més hi tornaria», rememora. A Francisca Gabaldà, una institució en matèria ‘menuts’ o triperia (crua i cuinada gairebé amb vareta màgica per la seva filla Rosa), li venen ganes de «posar una alfombra vermella a cada antic client que hi torni. Caldria demanar-los perdó», opina. Aquesta escena, aquest retrobament, és potser un dels millors moments de la nova vida de la Boqueria. Dibuixa una lenta reconciliació ciutadana amb el mercat més gran de la ciutat, tot i que es produeixi a costa d’una pandèmia i una caiguda de la facturació mitjana del 70% que ha deixat en erto bona part dels seus treballadors. Com en un viatge pel túnel del temps, el visitant topa ara amb un mercat semblant al de fa 20 anys. Ha desaparegut el descomunal expositor de sucs, fruites tallades i menjar en paperines llest per assaborir a peu de carrer, i tot el colorit és ara de producte fresc. Llest per omplir el carro o la cistella de la compra, i no per volar directe a la boca. La Francisca és una de les poques venedores que no va abaixar la persiana ni en moments de negror. Perquè van ser molts els dies de passadissos tan deserts com buides estaven les seves caixes enregistradores. «A poc a poc es va anar arreglant i ara estem com abans de la pandèmia o fins i tot una miqueta millor», avalua. La raó no és cap altra que el gènere que despatxa. Ni les vísceres crues ni les seves cèlebres galtes a la catalana envasades i llestes per endrapar són objectes del desig del turista. Més aviat el contrari. Així que la botiguera ha reforçat la seva posició amb la clientela habitual (engrossida pels que han canviat filets per melosos de vedella) i ha creat vincle amb la clientela perduda amb els anys. «Torna gent que no suportava fer la compra amb tant turista, perquè això s’havia escapat de les mans. S’ha de trobar un equilibri», opina. Cada visió de la Boqueria és diferent segons el producte que es toca. El seu gerent, Òscar Ubide, ha treballat a preu fet per optimitzar les virtuts del gran mercat central. «És clar que estem patint. Els turistes ja no hi són, i al Gòtic no hi ha a penes veïns. Proveir els restaurants suposava un 30% de les vendes i ara molts estan tancats. I hi ha gent de Barcelona o l’entorn que encara té por i prefereix comprar ben a prop de casa», resumeix. O sigui, totes les butlletes per a la punxada comercial. No obstant, hi ha 200 negocis que resisteixen com poden. Alguns, en un pou de pèrdues, i d’altres, menys dependents del viatger, amb més impuls. Perquè tot i que els mercats alimentaris de barri han sobreviscut bé a la pandèmia com a motors de consum de proximitat, la Boqueria i el seu fabulós repertori de sabors s’ha convertit en aquests mesos en terreny de ningú, com la Rambla, en temps de desertització del centre. Nadal va marcar una pujada de vendes locals (fins i tot més que altres anys), però les comandes per a restaurants continuen en mínims. Per això de dilluns a dimecres el vell mercat està tristament solitari, igual que les seves tardes. L’animació arriba els divendres i dissabtes, tot i que sense cues, per al gaudi dels compradors de sempre.

La nova vida de la Boqueria

La desaparició del turisme ha obligat el mercat més gran de Barcelona a fer marxa enrere en el seu model i funcionar com la resta de la ciutat

En conjunt s’ha perdut un 70% de negoci, tot i que s’ha recuperat una petita part de l’antic comprador local

El més llegit