Cristina L., veïna de Sants, ha tornat a la Boqueria després de vuit anys d’allunyament voluntari. «L’última vegada que hi vaig ser em va costar 10 minuts arribar al segon passadís. Estava tan massificat que em vaig dir que mai més hi tornaria», rememora. A Francisca Gabaldà, una institució en matèria ‘menuts’ o triperia (crua i cuinada gairebé amb vareta màgica per la seva filla Rosa), li venen ganes de «posar una alfombra vermella a cada antic client que hi torni. Caldria demanar-los perdó», opina. Aquesta escena, aquest retrobament, és potser un dels millors moments de la nova vida de la Boqueria. Dibuixa una lenta reconciliació ciutadana amb el mercat més gran de la ciutat, tot i que es produeixi a costa d’una pandèmia i una caiguda de la facturació mitjana del 70% que ha deixat en erto bona part dels seus treballadors.