Que el Palau Güell el va imaginar Gaudí, pocs ho ignoren. I que va fer el mateix amb la Pedrera és conegut per gairebé tothom. Però el que no és tan sabut és que en els dos monuments va col·laborar un altre artista: Aleix Clapés (1846-1920). Seves són les pintures dels vestíbuls i patis que decoren la casa que va ordenar aixecar Pere Milà i del seu pinzell van sortir les que estan repartides pel palau que Eusebi Güell va convertir en la seva residència. Però, malgrat això, Clapés és un gran desconegut. És més, és un gran oblidat. Els perquès són molts però alguna cosa hi té a veure la seva obra: «Era anacrònic i alhora tenia punts molt brillants, de modernitat, amb un tractament de la pintura molt atrevit, que ratllava l’abstracció». Paraula del crític d’art Josep Casamartina. I alguna cosa hi té a veure, també, el seu caràcter. «Era tan enigmàtic com excèntric, i és possible que tingués alguna malaltia mental».