I sota les maletes hi havia la vorera

La vorera de Sardenya, completament buida, sembla immensa. Despullada, es veu l’amplada original i l’ampliació posterior per fer-la una mica més transitable. En la prehistòria, a la ciutat i el barri abans de la Covid, en temporada alta era pràcticament impossible passar per aquí. Però en aquesta mena de món paral·lel que és la Barcelona de la pandèmia, l’única presència humana als voltants del temple iniciat per Gaudí –visitat el 2019 per 4,7 milions de persones– són membres de cossos de seguretat, pública i privada, una cosa que genera un ambient una mica pertorbador. «La noves restriccions de mobilitat anunciades per la Generalitat, juntament amb la falta d’un nombre estable de visites, han propiciat la decisió del tancament de la basílica», afirmen els rètols lluminosos a les pantalles dels accessos. Són les 12 del migdia i sona, provinent de l’interior de la catedral, ‘Rosa d’abril’. El silenci del lloc fa que se senti de forma abans inusual, sense que la tapi el característic ‘rac-rac-rac’ de les rodes de les maletes de turistes sobre els panots o les explicacions dels guies en tots els idiomes imaginables. «Botiga tancada temporalment», diu un altre cartell, en aquest cas enganxat en un dels vidres de la botiga oficial del Barça, a la vorera de Mallorca, a l’interior de la qual, rere la persiana abaixada, s’observa un dels enormes testos sobre la gespa artificial abocat a terra, funesta metàfora del daltabaix general. A la resta de l’illa i dels carrers que pugen cap al temple des d’Aragó –on, quan n’hi havia, paraven els autobusos de turistes– s’intercalen les nombroses botigues de records tancades amb les obertes –sorprenentment no poques– tot i que totalment desangelades, igual que els comerços que se suposava que no eren de records –almenys això posa en la seva llicència–, però que tothom sabia que sí que ho eren, malgrat els seus rètols de ‘moda Barcelona’. Els ous d’or El paisatge comercial a la zona zero després de gairebé un any de pandèmia és desolador, «però ja ho era abans; això és només fruit d’allò. El monocultiu turístic ha sigut el que ens ha portat fins aquí», afirma Joan Itxaso, veterà vocal de l’associació de veïns del barri, vinculat a l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), que té clar que ara és el moment de debatre sobre el futur del barri, de pensar i repensar-se. «Que el model fallava era una cosa que nosaltres ja advertíem des de fa anys, però ara és aquí, en vista de tothom», diu el líder veïnal. Des de l’entitat fa anys que reivindiquen un pla d’usos i un pla de comerç de proximitat «que es compleixi». L’afegitó no és sobrer. Les suposades botigues de roba d’esport per vendre sense objeccions samarretes de Messi o de Sergio Ramos van proliferar als locals del camí a peu entre la zona d’estacionament dels busos i el temple després de la implantació d’un (també reivindicat) pla que limitava l’obertura de noves botigues de records. Debat pendent Coses de la vida, el 5 de març del 2020, a escassos dies de la declaració de l’estat d’alarma i de la metamorfosi de la ciutat i del món, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un procés de debat «per definir l’encaix de la Sagrada Família a la ciutat i el barri». En aquesta data es va fer una primera reunió que va comptar amb representants del patronat del temple, veïns i entitats i es va acordar crear una comissió de treball de la qual no es va saber res mai més. «No ens han tornat a convocar. Mai. Ni de forma virtual. Durant els primers mesos de la pandèmia era comprensible, d’acord, però ha passat gairebé un any, i just ara és el moment de tractar aquest tema», afirma Itxaso, molt crític amb el consistori. «Amb l’excusa del coronavirus estan deixant la participació sota mínims», afegeix recordant el cas de Glòries, en la transformació de les quals el barri té un paper important, ja que és un dels territoris directament afectats en la transformació. Itxaso es remunta al 2007. «Mai s’ha complert del tot el Compromís per Glòries, però a l’inici hi havia un mínim acceptable de reunions, informació i participació, però des de fa dos anys hem anat a pitjor i ara, amb la pandèmia, s’ha arribat a nivells inacceptables. Amb pandèmia o sense, si hi ha voluntat política hi pot haver plena participació establint els mecanismes adequats», afirma. El contrapunt a la falta de turistes es troba als parcs a banda i banda de la catedral, els bancs dels quals estan plens, com sempre, però ara de veïns al sol.

I sota les maletes hi havia la vorera

El 5 de març del 2020, a escassos dies de la declaració d’una pandèmia que ho va canviar tot, la ciutat obria un necessari i reivindicat procés de debat per definir l’encaix entre el temple de la Sagrada Família i el barri.

Onze mesos després, els veïns reclamen reactivar-lo en un ‘ara o mai’: «El moment de revertir la situació és ara que ha quedat en evidència cap a on ens porta el monocultiu turístic», afirmen.

El més llegit