Les restriccions al comerç ofeguen el centre de Barcelona

Si un motor mantenia viva la minvada activitat comercial al barri Gòtic des de la pandèmia, era el Portal de l’Àngel. El gran carrer de les multinacionals, amb els seus lloguers d’infart, continuava sent un pol d’atracció local malgrat la desertització de molts dels seus carrers secundaris annexos a causa de la paralització del turisme. Però les últimes restriccions al comerç que impedeixen l’obertura d’establiments de més de 400 metres quadrats i el tancament de tot comerç no essencial els caps de setmana ham castigat com mai l’epicentre comercial de la ciutat. Sense l’excusa de botigues, bars o restaurants, l’eix de Barna Centre exhibeix una paràlisi inaudita i porta l’associació de comerciants a exigir a l’ajuntament ajuda urgent per reanimar-la. Des del final del confinament, el cor de Barcelona ha patit un cataclisme comercial que es va iniciar amb l’absència del turisme que omplia els seus carrers i també amb la més baixa afluència de públic de la resta de Catalunya, que ha deixat d’anar de compres a la capital catalana davant les restriccions de mobilitat i –opinen els afectats– les limitacions per circular amb cotxe per l’Eixample i Ciutat Vella. Eixos com el Gòtic o el Born superen ja el 30% d’establiments tancats, en un entorn d’incerteses i de continus ajustos en els operatius de contenció de la Covid-19. En aquests mesos, els primers a caure han sigut els establiments en mans d’autònoms o els petits comerços, amb menys pulmó, tret dels casos de lloguers antics que puguin estar una mica més continguts. Les grans marques poden capejar la crisi multiplicant la seva venda ‘online’, emfatitzen des de l’associació Barna Centre. A l’estiu els primers carrers a mostrar inequívocs signes d’alarma van ser Ferran o Jaume I, vies de gran trànsit turístic com a nexe entre el Born i la Rambla, a les quals van anar afegint-se’n d’altres, amb centenars de persianes abaixades o negocis en traspàs. L’esperança per a molts era sobreviure a l’hivern gràcies a la campanya de Nadal i les rebaixes. Però amb la primera no n’hi ha hagut prou per fer calaix, i la segona ha punxat per obra de les restriccions imposades des de l’endemà de Reis. Aquest panorama porta la històrica associació a reclamar al consistori un pla pendent per al centre, que passi per multiplicar l’activitat d’oficines i innovació en edificis en desús, i doti de més vida la zona, que generi també un client de proximitat. També, a incentivar l’oferta singular i de qualitat. I, sobretot, a gestionar el potencial cultural per crear un imam ciutadà, en la línia que també reivindica la Rambla. De fet, segons les xifres facilitades aquesta setmana per Pimec Comerç, la major part de les petites i mitjanes empreses del sector han perdut vendes en aquestes rebaixes, que arriben a ser més del 50% per a gairebé un terç dels operadors. Futur sense al·licients Teresa Llordés, presidenta de Barna Centre, la xarxa d’establiments que es teixeix als carrers que conflueixen a Portaferrissa i el Portal de l’Àngel, assisteix amb molta por a una crisi cada vegada més enrocada, en particular a la zona. «Ens preocupa el futur, perquè del terç de botigues que han desaparegut la majoria eren petites i les que aportaven varietat», relata. Una part segueixen tancades esperant el millor postor, i d’altres han sigut rellevades i no sempre amb la qualitat que voldria preservar l’entitat de comerciants. Han aflorat comerços que sota l’aparença de roba o samarretes s’enfoquen realment als ‘souvenirs’ per eludir la normativa que limita la proporció d’aquests articles en les noves obertures, i preparen tramposament el camí cap al previsible retorn de viatgers en uns mesos o any vinent. També hi brollen establiments de complements per a telèfons. Però tot just hi ha obertures que aportin valor qualitatiu a la ruta del centre, lamenta Llordés. Sense anar més lluny, a més de l’escabetxada que viuen els carrerons comercials de segona línia, destaca també el cas de Portaferrissa, actualment amb una desena de locals disponibles, però on gairebé una trentena han tancat l’últim any. Hi ha relleus, però passen per oportunitats de preu (escasses) o per inversors forans (en especial asiàtics) disposats a invertir-hi per despatxar producte barat i amb alts marges. Així ho confirma Ángela Sánchez, directora de Retail de la consultora especialitzada Laborde Marcet, que diu que la disponibilitat d’establiments en carrers de primer nivell (tant al Portal de l’Àngel –tot i que encara estiguin operatius i no exhibeixin el corresponent cartell– com al passeig de Gràcia o Portaferrissa) dibuixa un escenari que no es va veure ni durant la crisi iniciada el 2008. Llavors el turisme no va flaquejar i va estirar el carro al centre de la ciutat, una cosa que ara no ha passat. L’especialista afirma que malgrat l’actual conjuntura són molts els propietaris de perfil patrimonialista que prefereixen estar tancats a ajustar els preus a les ofertes que reben. I també prefereixen l’oferta econòmica més alta, tot i que suposi ubicar un gran supermercat de 24 hores al costat del passeig de Gràcia, com ja va passar. En aquests moments, no falten inversors que treballen amb productes ‘low cost’ però grans volums interessats a desembarcar en ple centre de Barcelona, relata. Una llibertat de mercat que implica el risc de depreciar el valor posterior (de venda) de l’immoble, o fins i tot dels lloguers més pròxims. Davant la crisi al quadrat que viu el centre, advoca per un ajust de les rendes en alguns carrers que permetin la viabilitat de negocis també autòctons i que ofereixin varietat. «El turisme dels dos últims anys a Barcelona era de menys poder adquisitiu i els lloguers no estaven conformes a aquest client», manté.

Les restriccions al comerç ofeguen el centre de Barcelona

La limitació a les botigues de més de 400 metres deixa en mínims l’activitat del Portal de l’Àngel

Barna Centre alerta del risc d’obertures oportunistes i la pèrdua del comerç autòcton

Portaferrissa ha viscut una trentena de tancaments des de la pandèmia, tot i que ha aconseguit relleus en la meitat de casos

El més llegit