N’hi ha prou amb recordar aquesta edat, entre els 15 i els 20 anys, per adonar-se de tot el que s’estan perdent els joves d’avui dia per culpa de la pandèmia. I no només es tracta de sortir de festa. Però per si això fos poca penitència, diàriament llegeixen, escolten i veuen algú que els assenyala com a causants de l’onada de torn. Una festa clandestina: assassins. Un concert sense permís: assassins. Un saltar-se el toc de queda: assassins. Més enllà de com els està afectant aquest any de confinaments i distància social, de truncar una de les etapes més boniques de la vida, ells van trobant camins alternatius. I tot i que es podria pensar que la Covid els ha menjat la creativitat i les ganes de fer coses, resulta que succeeix, en gran manera, al contrari. «Sort que els és una mica igual. Oblidem que són el futur de tot això».