¿I fer un parc al solar de l’Abaceria?

Quan van començar a demolir l’antic mercat de l’Abaceria, els veïns van fer una ganyota de desgrat. Venien obres potencialment molestes. Al final, el procés va ser més o menys suportable. Els treballs es van aturar, no és clar quan començaran les obres de construcció, i llavors, la sorpresa. Gent que havia passat per allà durant anys va descobrir de sobte un paradís insospitat, amb més llum, molta més llum que abans, amb la sensació que ara aquesta part de la Vila de Gràcia respira molt millor, tot i que només sigui perquè un té la sensació que l’espai s’ha multiplicat per mil. Aquest paradís és un solar diàfan envoltat pels carrers de Travessera de Gràcia, Mare de Déu dels Desamparats, Puigmartí i Torrijos, cobert per l’únic que queda dret, la carcassa metàl·lica de l’antic mercat. Una estructura bonica: els que s’hi paren i imaginen un parc sempre se l’imaginen amb la carcassa. Perquè aquell veí que no havia reparat en aquesta possibilitat, aquell comerciant, s’atura ara al passar al costat del solar i es pregunta: ¿Per què no es pot convertir el solar en un parc i replantejar la construcció del mercat? Són molts els que viuen aquesta experiència. «Des que van acabar les obres de demolició els veïns estem encantats amb l’espai guanyat i només desitgem que les obres del nou mercat tardin tot el possible o no es facin», afirma el Rubén, resident en un dels edificis de Travessera, que creu que el govern actual de la ciutat no hauria de veure amb mals ulls el pla: «¿L’ajuntament no està a favor de reduir la circulació de cotxes? Doncs millor que un pàrquing, un parc». Meitat parc, meitat mercat La plataforma’ Gràcia cap on vas?’ es reuneix quinzenalment i en la trobada de la setmana passada, el 18 de gener, es va abordar el tema. Ho explica un dels seus integrants, Toni Ramon: «Vam parlar de si és el moment de replantejar el projecte del mercat. Potser no tant dir que no es faci res, potser plantejar-se un espai obert que convisqui amb el mercat. Caldria refer les bases del concurs del projecte arquitectònic per fer un espai lliure. Ara que el barri ho està descobrint, aprofitem-ho». Ramon diu que a la plataforma es pregunten si hi ha temps per al canvi: «Hem de debatre-ho més». Kenya Simón, que atén en una fleca pròxima, veu aquesta possibilitat amb entusiasme: «La sensació és que estem més sans, et dona amplitud. M’agradaria molt que ho deixessin com està. Una placeta». «Valoro l’ambient. Per mi la resta és secundari», diu el Josep Lluís, que regenta una botiga. No el preocupa perdre clients si és el cost del canvi. Jordi Serra i Nani Cano regenten una peixateria al carrer de Torrijos, a uns metres del solar en què hi havia el mercat. Estan a favor que deixar-lo així donaria riquesa i que no perdrien clients, que potser en tindrien alguns de diferents. Una clienta que està comprant descarta que l’ajuntament accepti el pla: «No ho faran, perquè als del supermercat previst al nou mercat no els agradaria». Al costat de la peixateria hi ha el local del carnisser Víctor Laso. «Jo ho veuria bé. Aquí hi ha molts infants i un parc quedaria formidable. No hi ha gaires espais així al barri», diu. Però, com Serra i Cano, diu que algú li ha explicat que el terreny va ser donat per la família Puigmartí, que dona nom al carrer que està al sud del solar, i que aquesta va condicionar la donació que sempre allotgés un mercat. Fonts de l’ajuntament precisen que el solar va ser adquirit pel consistori l’11 de juliol del 1911. La carpa provisional A l’Abaceria provisional, la carpa instal·lada al passeig de Sant Joan entre Claret i Indústria, la proposta de replantejar el nou mercat desconcerta una mica. En general, estan venent més que abans: capten compradors del costat de Roger de Flor que no anaven a l’Abaceria antiga. El Rafa, carnisser, diu que arribat el cas hauria de veure com es fa. D’entrada, adverteix que la carpa no valdria: «Està prevista per durar uns 10 anys, quan un mercat ben fet és per a dècades». També afirma que és possible que de les més de 40 parades de la carpa potser només 25 arribin al nou mercat, on cada paradista haurà de fer una inversió considerable, més de 40.000 euros si utilitza cambra. Això podria obrir la porta a un mercat més petit. «Parlem dels nostres llocs de treball. ¿A tu t’agradaria que et retallessin casa teva?», diu una altra paradista. L’ajuntament, per ara, no respon. Potser el regidor de Gràcia, Eloi Badia, hauria de mirar el solar a veure si li agafa la mateixa emoció que als veïns i els comerciants que no havien imaginat mai abans allà una zona verda.

¿I fer un parc al solar de l’Abaceria?

Veïns i comerciants del solar on hi havia el mercat defensen l’opció de convertir-lo en zona verda

A la plataforma ‘Gràcia cap on vas?’ es pregunten si hi ha marge per combinar espai a l’aire lliure amb la instal·lació

Els paradistes, situats provisionalment en una carpa al passeig de Sant Joan, no ho veuen tan clar

El més llegit