La memòria viva de les bugaderes

L’escriptor Miqui Otero recordava aquesta setmana a una xerrada amb la periodista Andrea Gumes que, després de la mort de Juan Marsé, la traductora Inga Pellisa «va dir una cosa molt bonica, va dir que Marsé va redistribuir l’orgull». Hi ha molt d’aquest orgull de les classes populars redistribuït pel ‘pare’ del Pijoaparte, potser el més internacional dels fills del districte, al conflicte obert a Llobregós, carrer que uneix el Carmel d’’Últimas tardes con Teresa’ amb l’Horta de les bugaderes, dones que durant més de dos segles es van deixar les mans i l’esquena rentant la roba de les famílies adinerades de Barcelona. Una reivindicació en què s’entremescla l’orgull de classe, la reivindicació de la memòria popular de les dones –eren elles, les que carregaven la roba bruta i la tornaven neta– i la reivindicació identitària d’un ofici invisibilitzat en la historiografia tradicional per la seva condició femenina, molt vinculat al territori durant els segles XIX i primera meitat del XX. A la plaça d’Eivissa, la plaça de la vila d’Horta, una gran pancarta alerta de la situació: »Salvem l’Illa de les Bugaderes». La bugadera està present també, a la mateixa plaça, al logo de l’Ateneu Popular: l’efígie de la bugadera, nom que, a més, rep el mateix ateneu, als baixos del Bloc 17, edifici de propietat municipal des de fa pocs anys, després de, com no, una intensa lluita veïnal (en aquest cas del teixit associatiu juvenil del lloc). La geganta del districte és també una rentadora. Qui es va encarregar de rescatar de l’oblit la memòria d’aquestes dones van ser les seves netes i besnetes qui, des de l’associació Dones d’Horta, van impulsar l’any 2005 el projecte ‘Qui te roba per rentar?’ que va cristal·litzar en una exposició i un llibre amb el mateix títol, amb el recolzament de l’associació de veïns del barri, que es va fer seu el projecte. Més de tres lustres després, és l’associació El Pou, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, la que l’alerta del perill imminent que desaparegui part del llegat d’aquell passat popular del barri amb l’execució del projecte d’urbanització de la Baixada de Can Mateu, entre els carrers Llobregós i Granollers, un dels extrems de la coneguda com ‘Illa de les bugaderes’, un dels espais més singulars i bonics de la ciutat. Les casetes baixes de colors amb els seus llimoners ara carregats de llimones, els seus pous i els seus safarejos del carrer d’Aiguafreda –com estava l’aigua on aquestes heroïnes, que no portaven capa sinó brusa i davantal, tenien les mans ficades durant hores– estan protegides, però la resta del conjunt, no. El Pou no compta només amb el recolzament de l’associació de veïns d’Horta, sinó també de la de la Font d’en Fargues, el grup territorial d’Horta-Guinardó del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la FAVB. Demanen un nou projecte d’urbanització per a la zona que no suposi derruir les tres cases rústiques i els seus horts, patrimoni sentimental del barri que contextualitza el conjunt protegit de les cases d’Aiguafreda. «Si només deixem el conjunt protegit, aïllat, i ens carreguem tot l’entorn, el convertim en una mona de pasqua», resumeix Xavier Aguado, president de l’associació de veïns, qui insisteix que és possible preservar aquest patrimoni sense afectar l’aprofitament privat. Els blocs de pisos s’aixecaran a l’altre costat de la Baixada de Can Mateu, ja fora de l’illa de les bugaderes, però el projecte inclou convertir els actuals horts i les tres cases rústiques de davant, aquestes sí enganxades a les casetes protegides, en una zona verda. «Només demanem que es conservin els horts i les cases. La zona està envoltada d’escoles, els horts podien utilitzar-se per a projectes educatius vinculats a la història d’Horta i les tres cases afectades a explicar els oficis tradicionals vinculats al territori, el més important dels quals fins a principis del segle XX, va ser el de bugadera, que les dones exercien com una manera de complementar l’economia familiar», prossegueix Aguado. En poques setmanes porten gairebé 3.000 firmes recollides. Els safarejos d’Aiguafreda són dels pocs que han subsistit, però al seu dia (com documenta ‘Qui te roba per rentar?’) hi havia espais molt semblants al carrer de Can Travi, al torrent de la Carabassa i a la Clota, i expliquen que a sota del que ara és l’aparcament de la plaça de les Bugaderes, sense urbanitzar, hi havia també una gran zona de safarejos populars, assenyala Mariano Serrano, d’El Pou. La regidora d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, assegura que estan treballant en una proposta perquè els terrenys en joc es converteixin, tal com reivindiquen veïns, historiadors i arquitectes en un «espai de memòria», sense arribar a comprometre’s, això sí, a «mantenir les cases com a tal». «Després de reunir-nos amb El Pou i amb els veïns tenim sobre la taula diverses propostes i solucions i estic convençuda que arribarem a un acord que convenci a tothom», conclou l’edila.

La memòria viva de les bugaderes

El barri està en peu de guerra contra la demolició de tres cases rústiques de la coneguda com ‘Illa de les bugaderes’ i els seus característics horts.

Les edificacions que donen a la Baixada de Can Mateu no formen part del conjunt protegit, però sí de la memòria de les classes populars del lloc.

El més llegit