La Covid pressiona. I no només als hospitals, també als comerços i la restauració. Als primers els desborda per excés; als segons, per escassetat. Ja sabeu, la incertesa no és sinònim d’alegries. I menys al passeig de Gràcia. En temps prepandèmics, al carrer més senyorial de Barcelona els forans amb possibles feien grans tiberis de consumisme a les boutiques d’alta gamma que resistien a la cada vegada més forta pressió de l’imperi d’Amancio Ortega. Llavors, a l’obituari del passeig ja figuraven la majoria de les botigues de les anomenades de tota la vida. Vaja, les que van definir durant anys la personalitat del bulevard i que la globalització, el turisme i, sobretot, els lloguers es van carregar. Així les coses, va arribar el virus i els seus imperatius i el paisatge es va entristir.