POBRESA EXTREMA

Radiografia de la vida als carrers de Barcelona

  • Entre el 2016 i el 2018 es va duplicar el nombre de persones de menys de 30 anys que dormia als carrers de la capital catalana atesa la falta de sortides dels menors no acompanyats al complir els 18

  • Les entitats critiquen que la pandèmia va arribar com un tsunami i els va agafar amb els deures sense fer (amb un pla estatal contra el sensellarisme sense pressupost i una estratègia catalana al calaix).

La joventut dels dos homes morts de fred als carrers de Barcelona aquest dilluns, tots dos menors de 40 anys, dol però no sorprèn els educadors que treballen amb el col·lectiu, que fa alguns anys que alerta de l’increment de joves sense llar a la capital catalana. I no és només una percepció. Entre el 2016 i el 2018 es va duplicar el nombre de persones de menys de 30 anys que dormien als carrers de Barcelona. Mentre que el 2016 van ser 136 joves els que van dormir al ras en la que es presenta al món com a ciutat refugi, el 2018 ho van fer 292 (239 homes i 57 dones) segons dades de l’informe ‘Qui dorm al carrer a Barcelona?’ publicat per l’Ajuntament de Barcelona. El director del centre d’acolliment ASSÍS, Jesús Ruiz, assenyala que aquest increment té moltes causes. L’evident, la dificultat per accedir a la vivenda, però també altres, com la falta de recursos de sortida per als menors que migressin sent nens i al complir la majoria d’edat es quedessin al carrer, sense sostre, xarxa ni permís de treball.

Temes:

Pobresa