Eren les set de la tarda i la persiana estava mig pujada. Malgrat que el gimnàs estava tancat –el servei de dutxes s’ofereix de 8.30 a 16 hores– Ernest Morera estava a dins, ordenant muntanyes de pantalons, samarretes i calçotets. Entre el 20 d’abril i el 20 de desembre el Gimnàs Social Sant Pau ha ofert 39.212 dutxes i uns altres 39.212 canvis de roba a persones que viuen al carrer. Com cada vegada que la porta no està completament tancada, algú, alguns cada vegada, va sortir a la recerca d’empara. El treballador del gimnàs li va dir que estava tancat, que a la tarda no hi havia dutxes. L’home, que venia caminant des de Badalona, es va ensorrar. «Que un home de 50 anys es posi a plorar et fa adonar de moltes coses. Emocionalment, es nota molt el fred», explica Morera, qui porta tota la pandèmia acompanyant persones sense llar des de la seva trinxera del Raval, reconvertida en dutxes comunitàries.
POBRESA EXTREMA
L’onada de fred se suma a la Covid en un dur hivern al carrer
Arrels celebra que l’Ajuntament de Barcelona obri places pel temporal, però insisteix en la necessitat que aquestes siguin permanents, ja que aquest tipus d’allotjaments tan grans i de curta durada no «serveix a tothom».
«El fred es nota molt en l’estat anímic de les persones que viuen al carrer», expliquen des del gimnàs social Sant Pau, on porten tota la pandèmia oferint un servei de dutxes.