Ana Menéndez «El turisme ja no podrà ser l’aposta. Viatjarem menys. No és l’últim virus»

Barcelona no esperava estar així fa tan sols un any, però per a molts observadors de la ciutat això no implica que abans tot anés bé. La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) exerceix com un ull crític de la realitat quotidiana i la seva presidenta, Anna Menéndez, adoba la tesi que hi ha camins que no s’han de reprendre. ¿Tem que Barcelona repeteixi la cara que menys li agrada després de la pandèmia? La de la massificació turística, la del monocultiu econòmic. Esperem sincerament que la ciutat aprofiti per fer un replantejament. L’especialització en el turisme ha expulsat veïns, ha portat desigualtat, ha comportat una càrrega que la ciutat no pot suportar. Ha esclatat una bombolla d’una manera que no esperàvem, però ja havíem advertit que podia explotar en qualsevol moment. L’aposta pel turisme ha deixat un mercat de la vivenda absolutament descontrolada per les institucions, una cosa que no es dona a la resta d’Europa. El turisme no ha tornat, però el mercat immobiliari va recuperar el setembre a Espanya el volum d’operacions de fa un any. ¿A Barcelona la gent compra pisos? Ara, les immobiliàries estan comprant hotels. Molts. I a uns preus, ens diuen, molt convenients. A les seves mans hi ha una quota de mercat amplísima, la dels pisos turístics. Tenen el control dels preus. Perquè la limitació de lloguers de la Generalitat no serveix. De moment, ni s’ha aplicat. Els preus els fixen les immobiliàries, que poden tenir els pisos buits dos anys, i com no hi ha control en són més. Nosaltres exigim reduir el límit a un any com a màxim. I que hi hagi un registre de pisos buits que no existeix. L’aposta pel turisme ha deixat un mercat de la vivenda absolutament descontrolat per les institucions ¿Què fer amb els pisos turístics ara buits? Que passin al parc públic de vivenda de lloguer. ¿Per obligació? Obligant. Cal limitar la llicència en el temps i que pugui extingir-se. Els pisos turístics haurien de ser una excepció. Fer més pisos, incrementar la densitat, ¿seria una solució? En molts barris la densitat màxima recomanable per tenir una ciutat equilibrada s’ha superat. Tenim un verd ridícul, set metres quadrats per habitant: l’OMS en recomana 15. L’Eixample té 1,9 metres quadrats de verd per habitant. Un pla de reconversió de la ciutat passaria per renaturalitzar-la. Tenim un verd ridícul, set metres quadrats per habitant: l’OMS en recomana 15. L’Eixample té 1,9 metres quadrats de verd per habitant. ¿I això ho fa el govern d’Ada Colau? Parcialment i amb poca valentia. Colau venia del món de la vivenda. ¿El seu govern els ha decebut en aquest tema? ¡Sí! I tant. Ells mateixos reconeixen en l’anuari d’aquest any haver construït 600 pisos. Haurien d’haver sigut molt més àgils al principi del mandat anterior. ¿Ara hi ha més ritme? Sí, acabaran aquest mandat havent construït una xifra respectable de pisos. Però el problema és apressant i la falta de garantia de vivenda, flagrant. Per això cridem a un pacte per la vivenda, el febrer del 2020, en el qual l’Estat, la Generalitat i l’ajuntament estiguessin realment compromesos. ¿Pensaven que a hores d’ara no veurien tants desnonaments? Pensàvem que no els veuríem. Sabíem que venia una onada de desnonaments, i serà així fins que el Govern central dicti una moratòria total, no només per a famílies vulnerables. Es denuncia una plaga d’ocupacions. És una reacció brutal del sector immobiliari, que es veu amenaçat. Ha sigut una campanya orquestrada, com abans ho va ser la de la inseguretat. La construcció d’un relat que convé a determinats interessos. Perquè problemes com el dels narcopisos estan associats a l’immobiliari. Ja els va bé. ¿Què guanya el sector immobiliari amb el narcopís? Conflictivitat. Expulsió de veïns. Gentrificació accelerada en el temps que li facilita les coses. Hauria d’apostar per aquest sòl industrial que li queda per generar activitat econòmica, com la rehabilitació del parc de vivenda. ¿Quins plans de futur recomana per a la ciutat? Una reconversió dels polígons industrials, una cosa per la qual Barcelona no fa res. Hauria d’apostar per aquest sòl industrial que li queda per generar activitat econòmica, com la rehabilitació del parc de vivenda. I en sectors de futur com el de l’alimentació. També cal apostar per l’activitat comercial de proximitat. Les botigues tancades del carrer de Ferran. Algunes estan tornant a obrir. Hi ha una ferreteria nova. És una alegria. El petit comerç ha tancat perquè els lloguers eren elevadíssims, només podien suportar-los cadenes i franquícies. Cal abaixar-los. ¿Tem que arribi la vacuna, tot es normalitzi, tornin els turistes, tornin els creuers i tot continuï igual? Hi ha pressions per a això. Al juny vam passar el mes discutint el pacte per Barcelona amb uns senyors que només veuen com a solució la recuperació del turisme, de la mateixa activitat que abans, lligada a la restauració. Doncs no podrà ser l’aposta, perquè tampoc es donaran les condicions per a això. Tots viatgéssim menys. Els epidemiòlegs ja ho advertien. No serà l’últim virus ni l’última crisi sanitària. El govern municipal de Barcelona sembla apostar per això, assisteix la restauració amb terrasses addicionals. Les noves mesures ens semblen bé, calia ajudar un sector amb 80.000 empleats a la ciutat, però no es pot incomplir per a això altres normes. No pots envair l’espai públic. ¿Què pensa de l’urbanisme tàctic i en general de les mesures per guanyar espai al cotxe? Hi ha projectes ben resolts, com el de la superilla de Sant Antoni, i alguns eixos verds projectats a l’Eixample, com el de Consell de Cent, que funcionaran. Però hi ha aspectes pendents que no poden ajornar-se, com la reforma de la Via Laietana i la Rambla. ¿La FAVB se sent escoltada pel govern de Colau? La FAVB es queixa que li costa molt tenir uns canals àgils i fluids de relació. Ho hem reclamat en diverses reunions. La FAVB es queixa que li costa molt tenir uns canals àgils i fluids de relació amb el govern de Colau ¿Com pot ser que governi qui governi, a Barcelona més de mil persones dormin al carrer? El número puja cada any. És cert que la Generalitat té una responsabilitat que no assumeix. Només que la Generalitat pagués el deute que té amb la ciutat es podrien construir 1.000 pisos. En el cas dels menors, la llei d’estrangeria és decisiva. Els exigeix tenir un contracte de 40 hores setmanals per poder regularitzar la seva situació. Si no els aconsegueixen els nostres fills és impensable que ells els aconsegueixin. Una cosa similar passa amb els manters, que ara mateix no estan en el centre del debat perquè no hi ha turisme. ¿On són? No han desaparegut. A Barcelona, el fenomen dels campaments, del barraquisme ocult, mai ha desaparegut. I ha crescut de nou. I les cues dels menjadors socials han crescut. ¿Els pròxims mesos li preocupen? Molt.

El més llegit