El Valerian va ser l’encarregat de les pancartes que vesteixen l’acolorida façana principal en les quals es llegeixen missatges com «reallotjament abans que desallotjament» o «totes les vides importen». N’hi ha en castellà, en romaní i en àrab, les tres llengües més parlades en les conegudes com a Vivendes de La Escocesa. Ell és d’origen romanès, però fa 14 anys que viu a Catalunya. Abans de fer-ho en aquesta anteriorment colònia fabril entre el 341 i el 357 del carrer de Pere IV, al barceloní barri del Poblenou, va viure amb la Claudia, la seva dona i la seva filla de gairebé 7 anys a la Mina, al veí Sant Adrià. «Estàvem de lloguer, però sense contracte; i era molt difícil viure allà, ens tallaven la llum, així que vam venir aquí, on tenia un amic», explica l’home al pati d’aquesta particular casa fàbrica semiabandonada, propietat de l’Ajuntament de Barcelona en gairebé la seva totalitat (una petita part pertany a la Sareb, ‘el banc dolent’) en la qual viuen 51 persones, entre les quals set de malaltes, 12 nens i quatre dones embarassades, segons el cens elaborat per Ens Plantem Poblenou, plataforma veïnal que els acompanya.