Objectiu, recuperar Barcelona

El 2019 serà per sempre l’any anterior al de la crisi sanitària de la Covid-19. És difícil aventurar quan tornarà la Barcelona de l’any passat, que, en paraules de la cap d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades (OMD), María Jesús Calvo, va viure «una conjuntura econòmica expansiva, sòlida i diversificada» després d’un sexenni de creixement. Un escenari que sens dubte ha canviat, la foto abans del terratrèmol. L’OMB ha publicat l’anuari que fixa les dades de la ciutat durant el 2019, que serveixen per recordar el punt de partida al qual, amb algunes excepcions, seria interessant de tornar. «Podem dir que hi haurà canvis a gairebé tots els indicadors», afirma Calvo. 1 Activitat econòmica i finances L’anuari estadístic de la ciutat indica que l’activitat econòmica va presentar durant el 2019 a Barcelona «un perfil de creixement sostingut» amb certa desacceleració respecte dels quatre anys anteriors. Un creixement superior al de Catalunya i Espanya, d’un 2,3% del PIB, cinc dècimes menys que el 2018. Segons l’anuari, el sector serveis genera un 89,3% del PIB de la ciutat. La realitat és molt diferent després de la pandèmia, si bé és aviat per quantificar la caiguda del PIB a Barcelona. S’ha parlat d’entre un 9% i un 15% de caiguda. María Jesús Calvo remarca que això es coneixerà amb detall l’abril del 2021. 2 Renda, consum, comerç L’anuari recull l’última dada coneguda sobre la renda familiar disponible bruta, que mesura els ingressos de què disposa la ciutadania per a consum o estalvi. És del 2017, quan aquesta quantitat es va incrementar un 0,5%, un creixement que es mantenia per cinquè any consecutiu. Segons l’enquesta de pressupostos familiars, la despesa mitjana de les llars barcelonines va ser durant el 2019 de 35.713 euros, gairebé igual que el 2018. La despesa mitjana per persona va ser de 16.254 euros, un 3,1% més que el 2018. En vista de la interrupció laboral que la població ha patit aquest any, dels EROs i dels ERTOs, és fàcil intuir que aquestes quantitats s’han reduït el 2020. En el camp del comerç, el daltabaix és evident. El 2019, hi havia a Barcelona 61.558 locals comercials actius en planta baixa, un 2,2% més que el 2016. Els locals buits havien baixat del 6% al 4%. La realitat és avui en alguns casos molt diferent. Només cal fer un volt per Ciutat Vella, amb especial atenció al carrer de Ferran, per trobar un nombre de persianes baixades que resulta alarmant. La meitat dels locals censats el 2019 corresponien al sector dels serveis. La restauració era l’activitat principal del 18% dels locals. El sector ha patit baixes molt notables i encara és aviat per especular sobre quan es recuperarà. 3 Turisme i promoció econòmica Un dels aspectes que més ha canviat la pandèmia és el turisme: pràcticament ha desaparegut. La Rambla buida n’és testimoni. Els hotels i els apartaments turístics, tancats o buits, també. L’anuari xifra en 155.000 les places d’allotjament per a visitants a Barcelona el 2019: 73.173 d’hotels i aparthotels, 58.583 d’apartaments turístics, 10.457 en albergs de joventut. La majoria va optar per un hotel (58,5%) o una vivenda turística (33,8%), amb una estada mitjana de 2,1 nits en el primer cas i 3,3 en el segon. L’ocupació de les places va superar el 80%. 8,5 milions de visitants van estar en hotels l’any passat, amb un saldo de 21,4 milions de pernoctacions. Xifres que no es repetiran aquest any i que cal veure quan es reeditaran. Ningú sap del cert quan tornaran els turistes. És cert que una part de la ciutadania celebra el final del turisme massiu, però per ara no s’entreveu una font econòmica alternativa que ompli el seu buit. 4 Treball i teixit productiu La xifra de barcelonins a l’atur el 2019 suposava un mínim històric: 69.047. Era un indicador que la situació era positiva. La tendència es va trencar bruscament per la pandèmia. I si bé en altres casos serà necessari un temps per comprovar l’evolució, en aquest cas ja es coneix el daltabaix: l’octubre passat, a Barcelona hi havia 92.445 persones a l’atur. La taxa d’atur era del 7,8% entre les dones i del 9,1% entre els homes. Xifres que tendiran a pitjor. El sector serveis reunia un 90,7% dels treballadors, i dins d’aquest col·lectiu destaquen tres epígrafs que suposen el 27,6% dels empleats: les activitats relacionades amb el comerç, el transport i l’hostaleria. Tres dels àmbits més castigats pels efectes de la crisi sanitària, per la qual cosa les dades del 2020 seran sens dubte molt pitjors. L’anuari indica que de mitjana, en aquest cas amb dades del 2018, els barcelonins van cobrar 30.807 euros, un 1,8% més que l’any anterior. La bretxa salarial continua viva i va suposar un 21,2%: el salari mitjà de les dones va ser de 27.203 euros i el dels homes de 34.534 euros. 5 Sanitat i salut pública Els barcelonins van fer durant el 2019 8.409.716 visites al metge: 4.554.982 al metge de família, 659.673 al pediatre, 204.622 a l’odontòleg, 2.853.707 a un servei d’infermeria, 136.730 a un treballador social. Són apartats que tenen tot l’aspecte de veure reduïda la xifra, ja que durant el confinament ningú va acudir al metge i posteriorment les visites a especialistes es van anul·lar o es van espaiar. En general, es va estendre la idea de no acudir a centres hospitalaris si no era imprescindible. Amb el temps s’han anat recuperant els tractaments habituals, però la xifra del 2020 serà sens dubte inferior a la del 2019. Una cosa diferent és la xifra global de visites, que podria fins i tot augmentar, per la raó més evident: la irrupció de la Covid-19. A Barcelona el 2019 hi va haver 7.419 incineracions i 6.885 inhumacions. En el moment més intens de la primera onada, Barcelona va anunciar que era a pocs dies de suspendre les cremacions per saturació i que es disposava a enterrar cossos per incinerar-los més endavant. Al final no va ser necessari. 6 Benestar social L’escenari de l’atenció social és dels que més es modificarà del 2019 al 2020 a Barcelona. No perquè no hi hagués dificultat, sinó perquè resulta obvi que s’està multiplicant. L’any passat 8.507 persones cobraven la renda garantida de ciutadania a la capital catalana, on sis centres de dia van atendre 3.328 persones sense sostre. Als 18 menjadors socials es va atendre 14.002 persones i es van servir 479.731 menjars. 91.841 persones rebien atenció social domiciliària. Que els menjadors socials atenen més gent en l’actualitat és una cosa que ha saltat a la vista de tots els barcelonins. Les cues s’han duplicat i s’han obert diferents serveis addicionals. D’altra banda, 31.506 persones van trucar al telèfon de l’esperança el 2019. No sorprendria que la xifra del 2020 fos superior. 7 Transports i circulació La mobilitat de Barcelona s’ha vist influïda per la crisi sanitària. L’ajuntament va començar a retallar espai al vehicle privat amb l’argument de garantir la distància social. Va encunyar l’urbanisme tàctic i va anunciar una aposta de futur d’ampliació del model de la superilla a l’Eixample. La Covid-19 va comportar l’increment de l’ús del transport individual: desplaçaments a peu, amb bicicleta, amb cotxe (que ha pujat del 24% al 47% del total), en detriment del col·lectiu. La reducció de la mobilitat (diguem-ne teletreball) va reduir la contaminació de març a octubre. Al novembre els nivells ja són superiors als del 2019. 8 Edificis, vivendes i mercat immobiliari Barcelona acollia en el 2019 813.009 vivendes de 78 metres quadrats i 60,6 anys d’antiguitat de mitjana. L’any passat es van firmar 51.294 contractes de lloguer i 13.409 de compravenda a la ciutat, on el cost mitjà del lloguer era de 979 euros. El mercat immobiliari ja havia igualat el setembre del 2020 el nombre d’operacions del mateix mes del 2019 a Espanya i Catalunya, si bé és probable que no s’hagi arribat al mateix volum econòmic. La compravenda de segona mà ha guanyat terreny a la d’obra nova, una cosa lògica després de mesos amb la construcció detinguda o alentida. 9 Població La població ha estat augmentant a Barcelona durant els últims anys. Segons el padró, l’1 de gener passat vivien a la ciutat 1.666.530 persones, 16.000 més que el 2018 (més o menys les mateixes que el 1965). 874.423 eren dones i 792.107, homes. Del total, 821.041 eren nascuts a Barcelona i 463.857 a l’estranger. 119.326 van néixer a la resta de Catalunya. Per comunitats autònomes, 69.025 residents a la capital catalana van néixer a Andalusia, 38.415 a Castella i Lleó, 28.444 a l’Aragó, 26.043 a Galícia i 18.570 a Castella-la Manxa, entre d’altres. Entre la població estrangera, que suposava un 21,7% del total,125.459 eren europeus, la majoria italians; 123.223, americans, la majoria colombians. 463.857 barcelonins del 2019, el 27,8% del total, van néixer a l’estranger. D’ells, 128.117 tenen nacionalitat espanyola i la resta, estrangera. Afirma María Jesús Calvo que el 2020 hi ha hagut «molt moviment demogràfic, en emigració i immigració», malgrat que durant uns mesos, els del confinament, va estar paralitzat. A partir del pròxim mes de maig es coneixerà amb detall l’evolució del padró. Un dels canvis possibles es deu a la població que s’ha empadronat en segones residències. A la Barcelona del 2019 van néixer 12.560 persones i en van morir 14.401. És de preveure que la xifra de morts s’incrementarà, a la vista que es compten a la ciutat aproximadament uns 4.000 morts per Covid-19. Com a curiositat, els noms més freqüents el 2019 a Barcelona eren Maria, Montserrat i Marta per a les dones i Antonio, José i Jordi per als homes. Quant als nounats, els noms triats més freqüents van ser Júlia/Julia, Emma i Martina, i Marc, Jan i Àlex/Álex. El quart en la llista dels noms més triats per als nens és Leo. Potser caigui en el futur immediat si Messi acaba al Manchester City o al PSG. 10 Seguretat Els fets delictius registrats a Barcelona el 2019 van ascendir en 226.150. Per lògica, la pandèmia minimitzarà aquest número d’una manera contundent. Durant el confinament, la delinqüència presencial pràcticament va desaparèixer a Barcelona (a Catalunya va caure un 74%), i van pujar les ciberestafes. Fins i tot durant la desescalada els números han sigut molt inferiors als de l’any passat: els furts, el principal delicte, més de la meitat del total, han baixat gairebé un 60%, i els robatoris amb violència o intimidació, un 35%. 11 Justícia La crisi sanitària, que ho va parar tot, també va paralitzar la justícia. Els judicis suspesos han generat un retard global dels processos, amb un col·lapse especialment intens als jutjats socials, pels ERTOs i els EROs, i del mercantil, per les empreses fallides. Una cosa menor, però també substancial, és l’aturada dels jutjats de família: el confinament va provocar més demandes de divorci però l’acumulació i els retards han dificultat divorciar-se. Després del tancament de la Model, Barcelona estava l’any passat en un mínim històric de població carcerària: 981 persones preses entre Wad Ras i la Trinitat, 611 espanyols i 370 estrangers. 12 Educació L’ensenyament no universitari agrupava a Barcelona el 2019 251.441 alumnes, 20.134 professors en 1.224 centres. El 14% dels alumnes són estrangers i el 42% està matriculat en un centre públic. L’ensenyament universitari comptava amb 226.448 alumnes, el 54%, dones. 170.829 estudiaven un grau, 41.238 un màster i 14.381 un doctorat. No hi ha motiu perquè les xifres d’alumnes canviïn molt, potser amb la probable excepció dels màsters, amb un percentatge significatiu d’alumnat estranger. El que és evident és com ha canviat l’educació: els alumnes de l’ensenyament no universitari van passar mesos connectant en línia amb les seves escoles, tot i que en aquesta segona onada són els que més han aguantat la crisi sanitària. Els nens van tornar a l’escola i allà segueixen, però els universitaris van tornar a casa el 15 d’octubre, i no tenen data de retorn a les aules. Amb la dificultat que això suposa per fer i rebre classes. 13 Societat del coneixement Segons l’anuari, més del 94% de les llars tenien el 2019 connexió a internet, fixa o mòbil. Un 91% d’usuaris tenien ordinador. L’ús d’internet està generalitzat al 96% de les llars i el correu electrònic, en un 87%. És probable que l’acceleració sobtada del teletreball incrementi aquests percentatges. 14 Cultura i Espectacles Un altre sector que la pandèmia ha deixat ferit és el de la cultura i els espectacles, que deu somiar recuperar algun dia les xifres del 2019, quan les 40 biblioteques públiques de la ciutat van rebre 6.729.140 visites i van fer 3.436.920 préstecs de llibres. Ara estan obertes amb un 30% d’aforament màxim. 12.700.769 persones van visitar museus a Barcelona l’any passat. 1.661.156 persones van anar al del Barça; 1.609.373, a l’Aquarium; 1.161.755, al Born Centre de Cultura i Memòria, i 1.072.887, al Museu Picasso. Els espais d’interès arquitectònic van rebre 11.657.779 visitants. El primer lloc d’aquesta llista és per a la Sagrada Família, amb 4.717.796 visitants, seguit del parc Güell, amb 3.154.349. Les 163 sales de cine que hi havia a Barcelona (165 el 2018, 172 el 2016 i 187 el 2015) van exhibir 1.050 pel·lícules que van tenir 6.035.480 espectadors (5.818.970 el 2018), amb 40.833.057 euros de taquillatge. Els 55 espais d’arts escèniques van presentar 1.183 espectacles amb 12.088 funcions, 2.307.416 entrades venudes i 2.543.028 espectadors. Al capdavant del ránquing, el Liceu, amb 249.376 espectadors, seguit del Teatre Victòria, amb 233.297, i el Tivoli, amb 231.608. El món de la cultura ha protestat amargament pels tancaments i limitacions d’aforament soferts en els últims mesos, que sovint han sigut denunciats com injustos. El balanç del 2020 serà sens dubte negatiu, i ja s’ha carregat alguns projectes, com els Cinemes Méliès. 15 Esports Barcelona disposava el 2019 de més de 1.900 espais esportius públics i 200.000 barcelonins estan abonats a instal·lacions municipals. Tant els gimnasos públics com els privats han viscut etapes de tancament i de limitació d’aforament. L’esport federat dels nens ha interromput les seves competicions, amb la qual cosa fa temps que no es pot portar els menors a aquell partit de bàsquet o futbol, amb l’entrepà posterior. D’altra banda, el futbol professional ha seguit, però s’ha acabat anar als estadis.

Objectiu, recuperar Barcelona

L’Anuari Estadístic del 2019 retrata la ciutat prèvia a la pandèmia, a la qual, amb matisos, tots volen tornar

El més llegit