És fàcil que si t’atures en els detalls, si pares i observes una bona estona, arribis a la conclusió que la plaça de Catalunya és un autèntic desastre. Perquè està envoltada de carrers amb un evident excés de carrils. Perquè l’ampla vorera de costat mar drena malament l’aigua de la pluja, té sots per tot arreu, un parell de cabines de telèfon que semblen ‘transformers’ de ressaca, una incòmoda parada de bus i l’entrada a un aparcament subterrani amb el mateix aspecte que als anys 70. Perquè la part central és un bolquet de coloms que embogeixen amb qualsevol que es fiqui la mà a la butxaca. Perquè algú va pensar que el nucli moral de la ciutat era un bon lloc per allotjar la parada d’origen i final de l’Aerobús. Perquè no queda cap rastre dels locals que en una determinada època li van donar una mica de gràcia, com el Bar Lemans, el Café Ribas, el Salón Rigat o el Restaurant La Cala. D’acord, sí, queda el Zuric, més per quedar-hi que per prendre-hi alguna cosa. En definitiva, aquest és un lloc històricament mal resolt. Però té, malgrat tantes calamitats, un pas de vianants que podria considerar-se dels més mítics de Barcelona: el que condueix a Portal de l’Àngel, el primer eix comercial que va expulsar el cotxe de les seves entranyes. És l’entrada a Ciutat Vella, però també un tub en què és difícil no tornar a creuar la capa ratllada amb una bossa a les mans. Potser tot és un muntatge: fuig de la plaça, ¡compra!