La reforma d’un carrer ja no es pot planificar com anys enrere. Abans tenies dos terrenys, el del cotxe i el dels vianants, i amb les demandes dels actors de cada parcel·la es feia un disseny més o menys afortunat. La ronda de la Universitat és un bon exemple de fins a quin punt les coses han canviat. Ja no n’hi ha prou d’atendre les necessitats dels conductors i vianants, a més dels veïns. Ara també hi tenen un paper igual de rellevant el transport públic, les bicicletes, els vehicles de mobilitat personal (VMP) i la càrrega i descàrrega. Aquesta artèria que cus Ciutat Vella i l’Eixample perdrà aquest aspecte tan poc amable per als que van a peu, però no inclou carril bici, el mitjà de transport que més està creixent, amb o sense pandèmia. El col·lectiu, vehement en la seva croada, com sempre, no combrega per a res amb la decisió, que ja s’està executant. I no estan sols: l’exregidora de Mobilitat Mercedes Vidal està amb ells.