Els llençols amb missatges que pengen de molts dels balcons anuncien que la petita barriada de Can Clos, a la falda oest de Montjuïc, està en peu de guerra. Són les quatre de la tarda d’un dijous de novembre i la plaça del Mig, la gran esplanada entre els blocs sota l’Estadi Olímpic, està deserta. A la porta de l’escola comencen a concentrar-se les primeres mares, armades també amb cartrons pintats amb consignes en la mateixa línia que les que treuen de les finestres a la seva esquena. El lema més repetit, »l’escola no es tanca». Des que el districte i el consorci d’educació els van anunciar que havien pres la decisió de tancar el centre per fusionar-lo amb l’escola Enric Granados, al passeig de la Zona Franca, les famílies de la petita escola estan fent tot el soroll que poden, on poden, per intentar que l’administració canviï d’opinió i mantingui obert el centre; «l’alegria del barri», segons descriuen les seves veïnes. Un barri que no va precisament sobrat d’alegries.