El cara o creu de l'operació antidroga al Raval de Barcelona

Durant la matinada del 7 d’octubre, un dels investigadors es regirava al llit, incapaç d’adormir-se. Faltaven poques hores per registrar 37 domicilis del Raval assenyalats com a punts de venda d’estupefaents en la investigació Coliseu, més d’un any de feina, i no estava gens clar que poguessin trobar droga. Tampoc podien retardar més l’operació. La sort ja estava tirada. El Coliseu no era com els dos dispositius anteriors. Els de Bacar, l’octubre del 2018, i Suricat, el juny del 2019, es van portar a terme quan els entramats estaven a ple rendiment. Però la pandèmia havia canviat les coses. El Coliseu ja s’havia suspès al juliol perquè les escoltes telefòniques deixaven clar que la xarxa amb prou feines tenia heroïna. Tant estaven adulterant el cavall els traficants que hi va haver toxicòmans que havien tornat dosis a causa de la baixa qualitat. «Mai havíem vist res així», reconeixen els Mossos d’Esquadra. Sobre el paper no hi havia dubte: l’equip mixt d’11 agents de Ciutat Vella –set agents dels Mossos i quatre de la Guàrdia Urbana– havia detallat el funcionament d’una màfia que, a més, també havia sigut investigada des d’un extrem oposat per la Policia Nacional, que havia arribat fins a la mateixa estructura criminal perseguint el tràfic de persones en lloc de l’heroïna que havien guiat els cossos català i municipal. Però es tractava d’una macrooperació que es desenvoluparia sota el focus mediàtic aixecant enrenou al cor de Barcelona i el risc que se saldés amb quantitats ridícules de droga era majúscul. «Si no trobàvem substàncies als pisos, els seguiments i les escoltes no servirien: tots quedarien en llibertat», insisteixen fonts policials. Les operacions antidroga són a cara o creu. Camells a la narcosala L’operació Coliseu va començar a la tardor del 2019, mesos després de la desarticulació de la màfia pakistanesa el juny del 2019. Pels voltants de la narcosala del CAS Baulard hi havia camells d’origen romanès que venien dosis d’heroïna als toxicòmans. Aquesta activitat destrossava la tasca sanitària i multiplicava les imatges de consumidors punxant-se a la via pública. Els veïns van protestar. Els primers seguiments policials van radiografiar un grup molt modest que comprava l’heroïna a pakistanesos. Estirant aquest fil, la policia va descobrir que el proveïdor era ni més ni menys que el germà del cap de l’organització desarticulada en la Suricat. Li van punxar el telèfon i, sorpresos, van descobrir que cada nit els dos germans es comunicaven: el traficant tenia un mòbil amagat a la seva cel·la de Brians des del qual continuava manant. Aprofitant els seus contactes, el germà estava regenerant l’estructura retallada. La fórmula es repetia –explotava compatriotes als quals coaccionava per vendre llaunes i droga en ple carrer– però ampliada amb la col·laboració del grup romanès. Amb l’esclat del virus, la xarxa havia intentat esquivar l’escassetat d’heroïna –fins aleshores la portava amagada en maletes de paisans que volaven a Barcelona des del Pakistan– contactant una xarxa nigeriana que utilitzava la ruta africana. Els dos fluxos, no obstant, no eren constants. Saber quan hi havia heroïna i quan no en els 37 pisos era impossible. Les 08.00 hores A les vuit del matí del 7 d’octubre, els furgons dels Mossos, de la Urbana i de la Nacional es van repartir per entrar simultàniament en els 37 punts previstos. N’hi va haver un que va arribar tard perquè es va trobar pel camí amb un grup d’activistes que els van confondre amb una comitiva de desnonament. Els responsables van estar a punt d’ordenar una càrrega quan els manifestants es van negar a deixar-los passar. Al final van optar per donar una volta que va provocar més d’un atac de nervis. Tret d’aquest incident, la resta d’unitats hi va entrar sense problema. Va començar la recerca de droga. El recompte, amb els nervis d’una jornada electoral, va anar pujant gram a gram. Amb el tancament d’«urnes», el resultat va ser de 6 quilograms d’heroïna i cocaïna. Hi havia droga en gairebé totes les cases. Van arrestar 61 persones, un terç de les quals van entrar preventivament a la presó després de passar a disposició judicial. Un balanç superior a l’obtingut a Bacar i Suricat, impensable en dies de coronavirus. Aquesta vegada, va sortir cara.

El cara o creu de l'operació antidroga al Raval de Barcelona

L'operació Coliseu, el tercer cop contra els narcopisos en dos anys, ha permès arrestar 61 traficants i empresonar-ne un terç

Els investigadors van passar nervis en les hores anteriors a una aparatosa tromba policial que podia haver acabat en fiasco

El més llegit