Hi ha una relació causa-efecte quan s’inicia una obra. Sigui al carrer o en un edifici, l’entorn immediat veu com la seva vida s’altera. La seva rutina de mobilitat ja no és la mateixa, ja sigui perquè estan reparant l’ascensor i cal pujar a peu o perquè estan modificant carrils i voreres, i anar amb cotxe, amb bici o a caminant ja no és com abans. Això és precisament el que està passant a Aragó, on s’ha començat a pintar un carril bici que reduirà a quatre el nombre de passadissos per al vehicle privat. Per allà passen diàriament 80.000 cotxes que ara tindran un 20% menys d’espai. L’immediat serà una situació d’estrès viari, com la d’aquest dilluns al matí, una sensació de col·lapse (o de més col·lapse). I el lògic, o això és el que acostuma a passar, és que el trànsit es dissemini per la resta de la ciutat. Una altra cosa és que la tònica també apliqui al carrer més inhumà de la capital catalana.