Barcelona, 2020 després de Crist

He vist els carrers de Barcelona buits minuts abans del toc de queda. Les 10 de la nit semblaven les tres de la matinada. He vist el quiosquer de la cantonada de Diputació amb Casanova aixecant la persiana amb les primeres llums del dia. I el treballador d’una fruiteria adornant la parada amb productes arribats de no sé quina horta. He vist les portes blindades dels hotels de totes les estrelles com si esperessin un huracà per sempre. He vist cartells d’‘es traspassa’ o ‘es lloga’ en negocis ‘cool’ que han fet ‘crac’. He vist com encara queden valents que s’atreveixen a obrir botigues de roba, petites cafeteries i fins i tot una acadèmia d’idiomes. He vist gent esforçada camí de la feina en una imatge digna d’aquella paròdia de Pepe Rubianes sobre com de catxondos ens posa matinar per anar a pencar. He vist cotxes de gran cilindrada encallats sobre l’àrea groga descarregant maletes després d’un cap de setmana perimetral que va començar un dijous a la nit. En aquest mateix asfalt ‘colau’, he vist una dona en una baluerna de formigó entossudida a reparar un ventilador rebutjat al capvespre d’un dimarts i, hores després, a mig matí, he vist l’artefacte abandonat al mateix banc. He vist com la zona més domesticada del carrer de Borrell es desperta solcada per pixades de gos, com si no fos fàcil sanejar el paviment abocant aigua portada de casa. He vist a un tipus en xandall, gorra de beisbol i mascareta, recollint els excrements del seu mastí per llançar-los al contenidor del cartró. He vist, dia rere dia, centenars de nens fent cua per entrar i sortir del col·le per portes diverses, deixant el cap al termòmetre pistola esgrimit per un mestre. He vist com una bombolla de 20 xavals de primària es distribueix en un pati del Clínic per fer-se un tests perquè un company de pupitre va donar positiu, amb els pares en un extrem i els nens a l’altre mentre les infermeres prenen mostres i els profes mantenien l’ordre. He vist repartidors de menjar (i altres coses) en bici, amunt i avall, parant a proveir-se al costat de la Universitat, sempre atents al mòbil per a la immediata comanda. He vist un home amb la motxilla de Glovo pujant en una bici del Bicing, militant redundant de la globalització. He vist l’obertura d’una botiga de patinets elèctrics on hi va haver un ‘compro or’. He vist com emergien a tot arreu illots de formigó per ubicar terrasses quan en realitat s’expulsava cotxes, un arxipèlag groc orfe amb el tancament de bars i abraçat per estudiants i treballadors que improvisen ‘botellons’. He vist com es pobla el terra de mascaretes utilitzades, com si es reciclessin soles. He vist un senyor orinant a la Gran Via, a falta de bars, arbustos o contenidors com a parapets d’urgència. He vist dones de fer feines polint portals amb cura. He vist grups de joves esmorzant, dinant, berenant, magrejant, enganxats a les pantalles, sense distància i amb la màscara a la barbeta. He vist dos nois d’uns vint anys interessats pels llibres llançats al costat d’un arbre sota la pluja. He vist mobiliari empaperat amb missatges que parlen que un món millor passa pel que cada un faci individualment, amb la firma @reflexionemhi i la postdata ‘poder menjar quan realment tens gana’. He vist una llibretera regant un minijardí aprofitant un escocell del carrer Provença. He vist els sanitaris en el canvi de torn sense que sonés cap aplaudiment. He vist ‘overbooking’ per dormir en les entrades d’establiments morts o moribunds. He vist ombres entrant a un restaurant clandestí en aquestes setmanes de dures restriccions. He vist Barcelona. 2020 després de Crist.

Barcelona, 2020 després de Crist

He vist fantasmes entrant en un restaurant clandestí en aquestes setmanes de restriccions

He vist cartells d''es traspassa' o 'es lloga' en negocis 'cool' que han fet crac

El més llegit