Cròniques pandèmiques. Segon capítol. En l’episodi anterior va ser tota una sorpresa comparar el comatós carrer de Ferran (el pacient, un mes després, continua sense moure ni un múscul) i el d’Astúries, viu gràcies al seu ric ecosistema veïnal. Geògrafs, sociòlegs, historiadors tenen de cara al futur un jaciment de dades a analitzar sobre el que ha passat aquest any a Barcelona que va molt més enllà del coronavirus. Així que, en un encara més difícil, aquesta segona entrega pretén esbossar per què el Raval i el Gòtic, dos barris només separats per la Rambla, tenen sorts tan diferents en aquest distòpic 2020. Vet aquí quatre notes preses a peu de carrer. Algunes salten a la vista des de fa dies, com que al migdia es pot transitar el carrer del Bisbe pràcticament a soles i que, a aquella mateixa hora, el carrer Hospital és el formiguer de sempre. Però hi ha notes inesperades. ¿En volen una? Per exemple, que el Raval té el seu propi Amancio Ortega ‘paquis’. Després els ho explico.